cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

Organitzacions, ideologies i debat

Ha passat mig any des d'aquella nit del 25 de maig. Temps més que suficient com perquè els partits derrotats haguessin demostrat ésser capaços d'haver entès què els havia passat, el perquè i, sobretot, què podien fer amb vista al futur. No per oposar-se, només, a la coalició PP-UM. Perquè aquesta, escons canten, és imbatible. Sinó per aconseguir començar a teixir allò que els dirigents de PSOE, PSM, EU i, no és tan segur, Verds, saben que no tenen més remei que fer: obrir processos de reflexió i debat que acabin per donar llum a una adaptació lògica, raonable i factible de les ideologies respectives a la realitat social balear. Seria la primera passa per llavors poder, amb un mínim de garanties, enfortir els projectes polítics i les estratègies a seguir. Com sempre sol passar, emperò, i empesos per les presses, novament volen començar la casa per les teulades: tàctiques electorals en vistes a les generals i després, alguns, més tàctiques de desgast i guerres internes per veure qui se queda amb les miques cada partit i, tots, a vendre fum de vana esperança per al 2007... Perdre el temps, en fi. Potser és que no se pot esperar que els aparells dels partits siguin capaços de reaccionar. Si no ho han fet en mig any, està clar que no poden o no volen fer-ho. Ni els aparells actuals, ni els que a mitjan termini se puguin crear amb d'altra gent. En aquestes circumstàncies, els militants i votants del PSOE, PSM, EU i Verds que no estan en les guerretes internes i que, per altra banda, veuen com a requisit imprescindible renovar de veres aquests partits, s'han de sentir necessàriament decebuts. Sis mesos és massa temps com perquè no s'hagi vist ni un mínim senyal de renovació. Vista, per tant, la impossibilitat de regeneració des de l'interior dels mateixos partits, ha de ser arribada l'hora de les fundacions, grups o, si se vol, de la vertadera societat civil. Si existeix. Formalment existeixen, aquestes fundacions i grups. Però només un ha donat senyal d'activitat. En part, és el que ha començat a fer, per exemple, el Grup Blanquerna: fer xerrar els nacionalistes, com va fer fa dues setmanes; simplement això, ateses les circumstàncies, ja és molt. El que passa és que aquest grup és estrictament catalanista i, per tant, ocupa una part del ventall sociològic i ideològic molt petit. Existeixen d'altres grups semblants o fundacions que tenen, o millor dit: podrien tenir, la possibilitat de fer quelcom semblant a Blanquerna, però en àmbits ideològics més amples i transversals sociològicament. Hi ha fundacions relacionades amb partits, que se suposa que són per això mateix. Com el Centre d'Estudis Gabriel Alomar, del PSOE, adormit o narcotitzat des del 25-M; o la Fundació Emili Darder, del PSM, que pareix estar en igual estat de xoc. És ara quan, probablement, siguin més necessàries que mai, per a cada partit. Tanmateix és ara, justament, quan callen més que mai. Per altra banda, fora del món partidista hi ha una organització civil que té importància i prestigi social, el GOB, que podria forçar debats i reflexions en allò (urbanisme, ordenació territorial) que és, de fet, quasi tot. També els sindicats, CCOO, UGT o STEI, els quals fan jornades sobre tot l'humà i el diví, estaria més que justificat, perquè en són part interessada, que provocassin reflexió i debat. Però, de moment, res de res.

La necessitat és tanta que una part significativa dels dirigents o aspirants a ser-ho del PSOE, PSM, EU i Verds la reconeixen. Coincideixen a dir que els respectius partits s'han d'adaptar, s'han de renovar, i són conscients que això passa, primer de tot, per renovar les ideologies (esquerranisme-progressisme, nacionalisme i ecologisme), modernitzant-les, connectant-les amb la realitat social, la qual és radicalment diferent a com era quan se fixaren els principis ideològics que, encara, se defensen. Però també quasi tots coincideixen que és molt difícil que sorgesqui res des de dins. Per això, si no se'ls empeny, no ho faran ells tot sols. Si les fundacions i organitzacions citades segueixen dormint (excepte Blanquerna en el petit àmbit que li és propi), serà necessari començar a demanar-se si, més que estar adormides, no serà que han començat a seguir el conegut camí de momificació al qual la megalomania civicomarciana condueix. Perquè si quan són vertaderament necessàries, i en allò tan substancial com això, no donen senyals de vida, quan en pensen donar?

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris