cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Aznar vol compartir errors

José María Aznar, a Londres. Feia setmanes que se'l tenia arraconat al seu veritable paper de comparsa amb frase -«España está servida», per exemple-, i se li alçurava la fel en veure com els protagonistes xupaven càmera. Bé, ara l'han deixat anar a Londres a condemnar el terrorisme esclati on esclati, que sembla ser, finalment, el seu únic missatge, tot i que ampliat a activitats que enlloc serien considerades terroristes. Aprofita la força expansiva d'una capital com Londres per mirar de projectar-se internacionalment, ja que no se li'n donava oportunitat des de la foto de les Açores, a la qual va poder ficar el cap en temps afegit. Tot adreçant-se al món mundial, José María Aznar reconeix errors en la prefiguració de la postintervenció (perquè s'entengui: la postguerra a l'Iraq). Els iraquians no han rebut les forces d'ocupació amb rams de llorer, no han fet una estora de murtra als tancs. A més, hi han anat els estrangers enviats per al Qaeda, i allò, en resum, és un infern. Els mandataris bel·licistes -i Aznar s'hi compta, per posar-se a l'alçada de Bush i Blair- cometeren aquest error: no preveure que això passaria. Ja ho val... Idò, mirau, les hemeroteques són plenes d'anàlisis prebèl·liques que avançaven una postguerra tal i com s'està desenvolupant, i fins i tot pitjor. La immensa majoria dels analistes polítics -una altra cosa són els escrivans sicaris del poder- havien arribat a conclusions que, amb matisos, coincidien a augurar el caos, el desastre, el creixement de la inseguretat en la regió. Mira per on, el trio de les Açores, format per les persones que havien de disposar de la millor informació, s'equivocaren en les seves previsions. Mataren gent innocent i destruïren un estat pensant que tot el món islàmic entonaria l'al·leluia de Haëndel. Llàstima, però, ben mirat, només és un error de previsió, res, allò que li pot passar a qualsevol: bombardeges, destrueixes, mates, arruïnes famílies, instal·les un nou terror en un territori ja castigat -i tot en base a unes mentides sobre armament-, i... com pots anar a pensar que tot això tengui conseqüències negatives? És el cas que s'havia d'arribar a això perquè José María Aznar reconegués un error. És clar que aquest error esdevé motiu d'orgull, perquè és una cosa més que comparteix amb Bush i Blair, un nou llaç d'unió, una garantia més que pertanyen al mateix club, un club del qual es nega a ser ordenança.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris