algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
19°

La Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació

Fa devers dos anys l'ONU va decidir organitzar una Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació que s'ha de fer en dues tongades, la primera entre els propers deu i dotze de desembre a Gènova i la segona a Tunísia el novembre del 2005. La iniciativa surt de la Unió Internacional de Telecomunicacions i, segons va declarar el secretari deneral Koffi Annan en el moment de presentar aquesta cimera, llur objectiu és que tots els participants puguin elaborar una perspectiva comuna sobre la forma d'eliminar l'encletxa digital i crear una vertadera societat mundial de la informació, en la qual l'aprofitament de les possibilitats de les tecnologies de la informació permetin millorar de forma efectiva tots els aspectes de la vida social, econòmica i cultural. D'aquesta cimera hauria de sortir una declaració i un pla d'acció. La declaració hauria de manifestar de forma fefaent la voluntat política d'aconseguir els objectius esmentats i el pla d'acció hauria de marcar el camí per aconseguir-los.

I dic hauria perquè a hores d'ara, quan només falten dues setmanes per a la celebració d'aquesta cimera, hi ha alguns punts de forta divergència tant pel que fa a la declaració de principis com pel que fa al pla d'acció. De tota manera, i abans de parlar del que està per fer, convé esmentar que la metodologia de treball de cara a la preparació d'aquesta cimera ha estat gairebé exemplar. D'una banda s'ha invocat la participació dels diversos sectors involucrats: governs, sector privat, societat civil i el mateix entramat de les Nacions Unides. Per l'altra, en els períodes entre les diverses reunions preparatòries que ja hi ha hagut, internet ha estat emprada com un eficaç mitjà de comunicació i intercanvi entre els protagonistes. I també ha servit de testimoni de les fregades que hi ha hagut entre els pobres i els rics, entre els que tenen i no tenen. Des de bon començament va quedar clar que els canvis associats a la revolució de la societat de la informació afectaven tots els aspectes de la vida d'avui, la qual cosa inclou, encara que no es restringeix a, la difusió dels coneixements, el comportament social, les pràctiques econòmiques i empresarials, el compromís polític, els mitjans de comunicació, l'educació, la salut i el lleure. Són tantes coses que ja es veu a venir que no serà gaire fàcil que hi pugui haver acords substancials entre els diversos actors, tant si es mira de per llarg com de per curt. Les desavinences han evidenciat, una vegada més, els interessos contraposats entre societat civil i governs o empresaris; i entre les nacions desenvolupades i les que no ho són. Per això mateix, dels successius esborranys aprovats a les reunions de preparació, han anat caient els punts de conflicte, de tal manera que podria arribar a passar el mateix que a la magistral escena del contracte entre Grouxo i Chico Marx a la pel·lícula Una nit a l'òpera. I les coses no deuen anar per gaire bon camí ja que els representants de la societat civil han anunciat la seva voluntat de fer un document alternatiu si l'oficial no dóna una resposta satisfactòria a les seves prioritats, tals com el desenvolupament i la justícia pel sud, drets humans, igualtat de gènere, educació, béns públics, programari obert i accés obert a la informació científica i tecnològica, intimitat, una administració internet transparent i democràtica, atenció a la diversitat cultural i lingüística, a les minories excloses, als pobles indígenes, a les persones amb discapacitats, als drets laborals. Dit altrament: tot. No debades, es tracta d'una revolució que afecta tota la societat a escala planetària.

Paga la pena fer un cop d'ull a la web de la cimera (www.itu.int/wsis) i descobrir en els esborranys de la declaració i del pla d'acció quins són els punts de divergència i així poder veure de forma fefaent quines són les diferències essencials entre els uns i els altres, i comparar aquests esborranys amb els documents finals, si és que arriba a haver-n'hi. En qualsevol cas, i vistes així les coses, he de dir que, de moment, em sent molt més identificat amb les propostes de la societat civil, que les dels altres, tot i que n'hi ha que diuen que els representants de la societat civil no els ha triat ningú, a diferència del que passa amb els representants dels governs. Per ventura s'ho haurien de fer mirar.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris