algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

La llei electoral

Com fa quatre anys, també aquesta setmana, arran de les eleccions catalanes, se sent comentar la presumpta injustícia que suposa que un partit (el PSOE) guanyi en vots i, en canvi, el segon en sufragis tengui més diputats. Quatre escons de diferència en favor de la dreta, CiU, quan el partit progressista ha marcat uns 8.000 vots més. Llei electoral inconvenient, benefici del territori enfront del ciutadà, dèficit democràtic... Molta gent ho troba horrible. També a Balears s'han pogut sentir aquesta setmana coses semblants, en relació a Catalunya. A Balears, sí, on la llei electoral marca unes circumscripcions aberrants. No és un qualificatiu gratuït. Aquí, des de les primeres eleccions, la voluntat dels ciutadans està molt més castigada per la territorialitat insular, que no a Catalunya. El passat 25 de maig, els 71.719 electors eivissencs triaven, si volien, 12 escons. O sigui, el 10'5% del cens elegeix el 20'3% del total d'escons balears. A Menorca, eren 60.624 electors que triaven, si així ho consideraven oportú, 13 diputats. Per tant, el 8'8% decideix el 22% de la representació balear. I el 0'7% dels electors, els de Formentera, triaven el 5% de la representació: 4.705 formenterers tenien dret a elegir 1 diputat sobre els 59 de Balears. Si ho sumam, idò, queda que el 20% dels electors triaven el maig el 44% dels escons illencs. El 80% n'havia d'elegir el 56% restant. Políticament és un sistema absurd. Al ser Formentera circumscripció única, només un vot, el que podria marcar la diferència entre la victòria i la derrota, pot determinar el color del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i, també, del Govern balear. És l'exemple més radical de la desbaratada prioritat del territori sobre el vot. Els formenterers, això és ver, s'estimen més competir ideològicament, la qual cosa demostra la seva racionalitat, que unir-se en una mena de partit territorial d'interessos. Si així ho haguessin fet, o bé si ho fan en el futur, a causa de l'enorme poder polític que tenen, podrien acabar per disposar d'un helicòpter per família, si volguessin. Els ho donaria el PP, el PSOE... qualsevol partit, per tenir majoria. Les eleccions d'enguany (de fet, quasi totes) en són exemple: si el PP (allà AIPF) hagués tengut 350 vots manco, no hauria aconseguit la majoria absoluta a Balears. Així de simple, i així d'aberrant. Sobre el total de vots conservadors a Balears (192.562), el 0'7% que li representen els sufragis formenterers són el que li ha permès (aritmèticament) disfrutar de la majoria absoluta. Amb 192.212 vots, és a dir els mateixos manco els 350 de Formentera, tot hagués estat diferent. Això és democràcia? Doncs sí, ho és. Tècnicament. Però manifestament millorable. La teoria desbaratada que anima aquesta aberració és la presumpta necessitat de compensar els votants de circumscripcions amb manco cens. La raó és que hipotèticament, si no, amb la poca força que tenen a l'ens legislatiu, l'executiu no els faria gens de cas, de manera que quedarien discriminats. En principi, resulta desitjable i lògic. Ara bé, com se veu amb els exemples numèrics i polítics abans exposats, el resultat pràctic, i no hipotètic, és que a l'actualitat, aquestes teories territorialistes el que fan és provocar un perjudici real i objectiu infinitament superior al problema que suposadament volen arreglar. La conseqüència és pervertir d'una forma salvatge el principi democràtic que el vot val per igual, perquè s'ha fet de l'aberració la norma. El cas de Catalunya fa rialles, devora el balear. No és només aquí o a Catalunya on les lleis electorals necessiten una intensa adequació a la realitat. Passa al País Basc, també. O en el conjunt nacional. El territorialisme, avui, ha deixat de ser una teoria obsoleta i una pràctica absurda per convertir-se en una perversió democràtica. Res no ho justifica. Si convenim que la salut democràtica és directament proporcional a demostrar que el vot de cada ciutadà val igual (amb independència de lloc de residència), la llei electoral marc i les seves concrecions autonòmiques són un virus antidemocràtic. Perquè són tècniques de conversió de la voluntat popular en poder polític que, al capdavall, han acabat per prostituir aquesta voluntat popular.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris