algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

La lliçó de Geòrgia

Les persones que cometen frau electoral es mereixen tot el menyspreu. Doncs tot i que n'hem tenguts de molt més propers, de casos de frau electoral, el cas del moment és el de Geòrgia, al Caucàsic. És una de les tres repúbliques que abans eren part de la Unió Soviètica que són veïnats orientals de Turquia, i que des de fa deu anys intenten posar en pràctica un sistema democràtic estable. Ho havien aconseguit, ens pensàvem, fins fa uns dies. Ahir es declarava un estat d'emergència a Tbilisi, la capital, on els partits de l'oposició han pres el Parlament i han nomenat un president nou. Eduard Shevardnadze, màxim responsable del país des de la seva independència, l'home que és acusat d'haver organitzat un frau extensíssim a les eleccions generals del 2 de novembre, ha posat l'exèrcit al carrer i ha dit que el cop d'Estat que han començat no tendrà èxit. Però tot apunta que serà molt difícil evitar una guerra civil si el Shevardnadze no dimiteix. Tot el que passava ahir a Geòrgia recordava les revolucions pacífiques que hi va haver a tota l'Europa de l'Est després de la caiguda del mur de Berlín. Un règim massa autoritari i avesat a perpetuar-se en el poder duia camí de ser enderrocat simplement per la massa de gent que sortí a protestar. Geòrgia havia estat una de les repúbliques més estables durant els darrers deu anys. Era esmentada com a exemple de transició democràtica feta amb seny. Havia donat l'esquena a Moscou, és cert, però oferia un redol de pau i suposada serietat. Si Geòrgia cau en una guerra civil afectarà el futur de l'Azerbaidjan i d'Armènia, dues repúbliques que també fan els seus experiments democràtics i que atreuen inversions estrangeres, sobretot de les petrolieres. Shevardnadze sembla haver comès l'error pitjor que pot cometre un polític: creure's per damunt la voluntat del seu poble.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris