algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Alexandre Jaume i el vot de la dona

La batlessa Catalina Cirer ha volgut commemorar els 70 anys d'exercici del dret de vot de les dones a l'Estat espanyol amb la lectura d'un manifest a la sala de plens de l'Ajuntament de Palma. L'escrit, segons tenc entès, posava en relleu la tenacitat de tantes dones, amb noms propis o anònimes, que lluitaren durant llargs anys per la causa de la igualtat. Tot això està molt bé, bona cosa, però el fet ens obliga a un petit exercici de memòria. Durant el debat a les Corts republicanes sobre el sufragi femení, el diputat socialista per Balears Alexandre Jaume demanà el vot particular per desmarcar-se de la disciplina del PSOE. En aquells moments les esquerres temien, amb prou motius, que el vot de la dona seria una eina electoral posada en mans dels capellans, és a dir, que el vot de la dona sortiria del confessionari i aniria a raure al partit que el confessor designàs. De llibertat per aquest camí, per tant, res de res, sinó tot el contrari. A la tertúlia n'Aquil·les mostra admiració per l'actitud de gran honestedat que mantingué n'Alexandre Jaume.

-Amb visió de futur, va dir que no se li havia de negar a la dona tot allò que un dia podria arribar a fer amb aquest vot, per bé que per aquelles calendes estava clar que només serviria per engreixar la CEDA d'en José María Gil Robles, i altres formacions dretanes.

-Fou tot un llarg procés, treure les consciències dels confessionaris, els estómacs de la fam i les vides acovardides de les pressions caciquils.

-I tant que sí. El mateix Alexandre Jaume degué tenir més d'un dubte, després d'aquell 19 de novembre de 1933, quan el vot de la dona contribuí a accentuar la tònica conservadora que marcà el trànsit entre el bienni azañista i la república de dretes. Ell, que encapçalava la candidatura d'esquerres, en fou el primer perjudicat. Guanyaren les eleccions els radicals Francesc Julià i Teodor Canet, en la segona volta. Les esquerres no pogueren ocupar ni tan sols el lloc de les minories.

-A Balears, les dretes agranaren. Però hi havia més factors: desgast governamental, l'enverinada qüestió de Casas Viejas, les dretes que s'organitzaren bé i, com sempre, el mal inveterat de la nostra terra, l'atomització de les esquerres.

-A la vista dels resultats, el que trinava de bon de veres era «Es Mascle Ros» damunt eFoch i Fum. Amb aquell article «Sa força d'es vot de sa dèbil dona» denunciava el fet que la República, a través del govern d'esquerres, havia concedit a la dona allò que mai no li haurien atorgat les dretes i «elles han correspost amb un desaire a n'es que espontàniament les elevà a sa categoria que creyen eren dignes, però que es resultat electoral ha demostrat tot lo contrari». I més avall, al mateix lloc: «Hem estat derrotats, no per sa força de ses Dretes, sinó per sa debilitat de ses famelles».

-«Es Mascle Ros» era una mena de populista que feia veritables desastres amb l'ortografia i amb el masclisme. Però tenia audiència dins les capes populars de tot Mallorca.

-Certa. El que queda clar, però, és que la primera sortida a la llum pública d'aquelles que deixaven d'esser «ciutadanes de segona», no representà cap avanç per al progrés de la Humanitat.

-Fa falta saber si podia, objectivament, esser d'una altra manera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris