algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Un sol senyor, una sola fe, un únic discurs...

Sé positivament que aquest article és redundant, que el que jo pugui dir i escriure ja ho han fet, i segurament de molt millor manera, altres columnistes d'aqueix mateix diari i d'altres mitjans de comunicació, però el pecat de la reiteració no ens ha d'aturar en les nostres intencions. De totes maneres per molt que ens hi posem mai no farem contrapès al molt que s'ha piulat, o millor dit escaïnat, en sentit contrari.

Madrid està remolesta. I ho estan, manifestament i obtusa, també tota la peperia escampada com els ocells de piuladissa. Ho està n'Aznar i ho està el més circumspecte dels seus militants. I la veritat és que tenen pa i pasta per tenir una mica de mal de ventre i fins i tot per, ara i adés, ensumar-se els darreres o posar-s'hi dissimuladament el dit per veure si l'olor o el verrim mollericós ja ha ultrapassat l'arquebisbal i rouca barrera de cel·lulosa, altrament dit compresa, que s'han posat al darrera, no per dissimular, perquè aquesta gent, immersos com estan dins la Veritat Absoluta -com si les majories parlamentàries atorgassin aquest privilegi en comptes del deure de gestionar tan bé com es pugui la cosa pública- no dissimulen res, deia que no se la posen per dissimular, a la compresa, sinó més aviat per no mostrar a les clares que estan més que tocats de l'ala.

I tenen més que motius perquè ara el «seny» que ells anomenen «seni» que tant han alabat se'ls ha girat en contra. Se'ls ha acabat la coartada. Fins ara han pogut desqualificar -per ser més exactes hauríem de dir desbarrar en contra- el pla Ibarretxe emparant-se sota un dibuixat i irreal paraigua del terrorisme, com si no quedàs ben demostrat que n'Ibarretxe està legitimat al País Basc amb un nombre ben suficient de vots democràticament dipositats. Però ara se'ls ha obert un altra front d'idèntics paràmetres al qual no poden encolomar el terrorisme. Tots els comentaris de la Villa i Corte van en la mateixa direcció: «Posar Carod al seu lloc», «apel·lar a la responsabilitat de l'estat» i així fins a omplir un llarg i dens mur de les lamentacions. Però, si els manaments de la Llei de Déu s'enclouen en dos, ells ho redueixen tot a un: que a Catalunya no parlin de renovar l'Estatut. Per altra banda, tenen també un altre motiu, que també els cou. A Catalunya s'han quedat sense aliats. Que la clau de govern sigui ERC i no el PP els ha deixat orfes d'uns socis que els poden ser ben útils per poder tornar a formar govern d'aquí a quatre mesos, a l'estat. CiU no podrà pactar amb ERC a Catalunya i amb el PP a Madrid i, si està a l'oposició, serà un suïcidi polític gratuït pactar amb el PP a Madrid. El carretó de batre, la piconadora que ha estat el PP durant aquests quatre anys comença a fer fluix, a mostrar signes de debilitat. Tot i que és la primera raó, i no aquesta, la que els provoca el desfici intestinal.

Però tornem allà on realment els cou i per a la qual cosa fan servir més que mai el discurs únic. El va amollar una, és de suposar que autoritzada, militant del PP l'altre dia a la ràdio en una tertúlia que em va semblar una ficció per com era d'esperpèntica. Però pel que he averiguat era real i la pepera semblava una bugadera enraonadora. El bessó del discurs únic ve a dir que, tret del PP, la resta són terroristes, perquè ja afirmen que terrorista no és qui estreny el gallet sinó qui ho propicia. Així, l'esquerra abertazale basca són carn del dimoni, n'Ibarretxe gairebé també, ja que ha elaborat un pla demoníac, els d'Izquierda Unida, cosins germans per participar al govern tripartit de Gasteiz; i el PSOE, còmplice perquè el seu discurs, tot i que ja és prou espanyolista, no és tan radical com el que esgrimeix el mateix PP. Ah! I la democràcia la fan servir així com volen: els bascos no són prou en si mateixos per decidir el seu futur, en canvi, els extremenys els manxecs i la resta de la imperial castella sí que poden decidir per la resta. Llegir certa premsa o escoltar certes tertúlies radiofòniques són tot un espectacle digne de ser gaudit i que produiex la satisfacció , tan íntima com vulgueu, de poder estar més que orgullosos de no pertànyer a la seva tribu.

Per acabar un apunt local. Això del discurs únic aquí té una vessant autòctona. Es formula més o menys així: «Com que vàrem guanyar les eleccions podem fer allò que ens véngui dels dallonses, encara que no estàs escrit al programa electoral, com és l'autovia Inca-Sineu-Petra-Manacor». I fins i tot se n'ha contagiat n'Antoni Pascual, que l'altre dia va afirmar que el debat polític -i d'aquesta manera desqualificava moltes de les al·legacions presentades al Pla de carreteres- es va produir dia 25 de maig. Aquestes 23.000 al·legacions no són res, no signifiquen res. És paper banyat. Potser la victòria va ser inesperada, però això no els ha de fer perdre de vista que no és eterna...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris