cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

L'Escola de Música d'Inca

El títol d'aquest escrit és un amarg sarcasme. La befa tenyida de ràbia que hi ha entre les bones paraules i la més trista realitat. Ja hi ha molta gent que n'està una mica cansada, de tan bones paraules, d'aquesta política de gestos buits, d'ostentació del no res. Perquè a en Pere Rotger li agrada molt confitar amb el somriure i dues paraules en la voluntat de la gent. Però en la cosa de l'Escola de Municipal de Música i Dansa Antoni Torrandell no ha fet altra cosa que mostrar el llautó. D'esquer l'electoral va servir la maqueta, maca i immaculada ella, de la nova i definitiva seu de l'escola de música. Per rentar-nos la cara als assistents foren les paraules que pronuncià a la cloenda del passat curs al claustre de Sant Domingo, on va fer una defensa aferrissada dels estudis musicals, de l'Escola de Música, i va cantar les excel·lències d'un futur més imaginari que real. Maqueta i paraules grandiloqüents són les que també presideixen -amb la foto del Sr Rotger- el fulletó de l'oferta d'estudis per al 2003-04 que recentment s'ha repartit per Inca. Potser no poden oferir res més que un univers irreal format per una maqueta i quatre paraules tan tòpiques com falses -o com a mínim desmentides per la realitat més palpable i evident: la que tocam les famílies i l'alumnat que en un nombre molt significatiu vol cursar estudis musicals en aquesta escola enguany. «Inca aposta per la promoció musical, i el meu interès (...) és que la música, en tots els seus vessants sigui un tret característic de la nostra ciutat». No sé com pot arribar a ser-ho si les coses es fan així com les tenim fins ara. La nova ubicació de l'escola de música no ha estat llesta a l'hora de començar el curs. I tampoc no ho ha estat en el termini que el regidor de l'àrea va prometre en una assemblea davant els pares. És un indici més que entre la política real que du a terme el Partit Popular i les bones intencions amb què la pregona hi ha un abisme. Fa un any i escaig varen justificar la LOCE -i és només un exemple- dient que volien una Espanya més culta, més inquieta, més preparada. A Inca, on mana el PP, més de 250 alumnes no poden satisfer aquestes inquietuds. Serà ben entrat el desembre, si és que ho fan enguany, quan es comencin les classes. Però no passeu ànsia: si fos per fer una autovia o fer un camp de golf hi posarien més interès. És una gran vergonya, el que passa a Inca, una situació indigna d'una ciutat que vol ser cap de comarca. Però amb un somriure fan creure que tot va bé, com una seda.

Rafel Crespí. Inca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris