algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Caminar Palma amb amor

Cada escriptor té la seva ciutat i cada ciutat d'alguna importància sol tenir el seu escriptor. És mal de fer separar Proust de París; Dickens de Londres; Joyce de Dublín; Kafka de Praga; Pérez Galdós de Madrid; Rodoreda de Barcelona, com Marsé, Moix, Vázquez Montalbán, etc. Pel que fa a la Palma dels nostres pecats, hom la troba dignament representada, amb més o menys eficàcia literària, dins les proses i els poemes d'autors tan diversos com: Llorenç Villalonga, Carme Riera, Guillem Frontera, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Bartomeu Fiol, Àngel Terrón, José C. Llop i una llista de noms que es podria fer molt llarga. Cada escriptor només en pot arribar a posseir una, de ciutat, perquè tota la vida no basta per penetrar-la fins al fons. El temps és sempre curt. El darrer que s'ha enfrontat amb Palma, una Palma que se'ns esmuny per moments d'entre les mans, ha estat Miquel Ferrà i Martorell. Llegint Palma a peu. Ciutat passa a passa, editat per Miquel Font, he sentit una combinació de satisfaccions i desencisos. Perquè tots dos sentiments provoca una obra que va a la recerca de l'ànima d'un temps i un espai, a partir d'una realitat que es difumina de dia en dia i t'abandona amb el record només de sensacions que els sentits ja no copsen. Ho comentam a la tertúlia, on «El Xoco» s'ha presentat amb un exemplar del llibre i ha posat el tema damunt la taula. El viu d'una manera molt directa, perquè ha començat a fer alguns dels onze itineraris que l'autor proposa i n'ha tornat content cada vegada.

-És un llibre especial -diu-, perquè l'autor no es proposa només passejar el lector per la ciutat turística, tòpica i folklòrica.

-Natural. En Miquel té massa cultura viscuda de la ciutat per oferir al lector una Palma de fotocòpia.

-Ho pots escriure. Amb aquestes onze passejades es proposa refer de dalt a baix l'esperit de la ciutat, amb el que es veu i amb el que no es veu, amb la realitat i el misteri. Arranca, quan convé, de l'urbs romana, passa per la Madîna Mayûrqa àrab, ressegueix el llarg procés de la ciutat fortificada i a la defensiva, fins al moment present quan, ens agradi o no, això ha esdevingut una capital que viu i sobreviu de l'economia turística.

-En Ferrà i Martorelté el seu fort en la història i la geografia. Sé cert que se sap moure falaguer en aquests dominis.

-Ha fet una feinada. Ha investigat els llocs, els personatges que els poblaren, els fets més importants, les anècdotes...

-Al llarg dels dos mil cent anys que té aquesta Palma o Ciutat de Mallorca, és segur que haurà tengut molta tela per tallar.

-Tela marinera. I de la bona. És com si l'autor et digués: «Vine aquí, que t'ensenyaré a descobrir i estimar allò que encara no saps que és la teva terra». I acompanya el text amb fotografies i reproduccions diverses, on et mostra els processos de transformació urbanístics, arquitectònics, artístics, literaris, religiosos, llegendaris. Tu mateix hi pots aprendre a rectificar errors?

-Com és ara?
-Si rellegeixis amb atenció el que escrius, no diries que en el Banc de s'Oli hi ha un monument a na Maria Antònia Salvà, quan va dedicat a en Pere d'Alcàntara Penya, amb «La Colcada» com a punt de referència.

Certa. Donam a aquests errors humans la denominació llatina de lapsus calami, com si no volguéssim reconèixer que són badades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris