muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
16°

Per on m'ha dit que hi havia la sortida?

Els guardians del Pensament Únic refermen que al seu regne només hi cap una idea: fora de la consigna unidireccional no hi ha política possible, i és en aquest context que fan impossible llegir els resultats de les darreres eleccions en clau «únicament catalana». Dilluns la premsa estantissa -llegida i seguida, com la tele estantissa; li devem un respecte, per consideració al seu públic, obviant i oblidant que, com en aquell anunci, ells mai no ho farien- deixava anar judicis de valor respecte al partit frontissa català que s'estenen ni més ni manco que a més de mig milió de persones, els electors que li van emetre sufragis favorables. I poc més o manco acabaven fent apel·lacions patriòtiques tronades, fent passar els tancs (perdó, l'arada) per davant del bou. La «unitat» beneïda, i en cap cas tan amenaçada com la llibertat de triar, per davant de la llibertat de triar garantida hipotèticament en tot el món presumptament civilitzat i, en clau local, per un text de consens que consideren intocable. On és la incongruència? El cas és que després d'haver sentit les admonicions contra el dimoniós «pacte a la balear» retronen les ires advertint dels perills de l'euskadització. Els garants de la democràcia contra un possible govern democràtic; ens hem perdut qualque cosa? Amb tots els ressons mediàtics esdevé impracticable que pactin pensant que el pacte només tendrà efectes en el territori autonòmic, per bé que el que passi a Catalunya marcarà -i de quina manera- el debat polític de la resta del regne. D'aquí l'interès especial del segon partit del regne pel futur de la Generalitat. Que s'enfronta a dues opcions: a) desmarcar-se del federalisme, vista l'experiència balear -ponderada unívocament com una «derrota»- i la «desfeta» -més d'un milió de vots avalen aquest naufragi- catalana, i refermar el front «constitucionalista» nascut al País Basc intentant acostar-se a la fórmula de la coca-cola pepera o b) continuar la via oberta per anar teixint la «xarxa», que diria el «perdedor» Maragall. Les dues opcions són igualment incertes: el monolitisme el té registrat i monopolitzat el partit de l'hereu Rajoy -un líder paradoxalment més «nou» que el cap visible dels socialistes-; el federalisme és encara una quimera d'efectes insondables en l'Espanya profunda. La pluralitat fa por; la sola hipòtesi de la disgregació, esgrimida, precisament, pel poder, és impopular.

És així com facin el que facin Mas, Maragall, Carod i Saura serà un advertiment en boca de l'executiu de Madrid per apel·lar als sentiments patriòtics de cara al mes de març. Com si l'únic que uneix Espanya fos la por que marxin aquests eixelebrats que proposen models de convivència on el centre no és la meseta i aquests al·lotots tan ben pagats que ahir passaven una fretada a Oslo. Home, vist així...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris