algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
18°

Catalanes 2003

Els resultats electorals de les eleccions catalanes de 2003 marcaran en certa mesura la política espanyola i tendran alguna conseqüència en la política balear. A Madrid aquests resultats els enfronten a una realitat que volen amagar. Com bé diu en Guillem Frontera, és l'insuportable pes de la veritat. El PP, per molt que vulgui dissimular, és el màxim responsable de la pujada independentista. És el PP, qui amb la seva política prepotent i homogeneïtzadora, està demostrant a una multitud de ciutadans, del que ells anomenen perifèria, que no tenen cabuda dins l'Estat espanyol. Diu en Carod-Rovira que el PP és una fàbrica de produir independentistes. En lloc d'intentar integrar la diversitat, es convida a la diversitat a: o bé desaperèixer, o bé, si vol sobreviure, a separar-se. El tema ja fa estona que està diagnosticat, no és un problema de separatistes, és un problema de separadors. Catalunya, igual que Euskadi, ha palesat, tot i tenir en contra la maquinària de l'Estat i la brunete mediàtica, una voluntat de ser. Manté, igual que el País Basc, un sistema propi de partits que s'ha vist reforçat amb la pujada d'ERC com a tercera força política del Principat. El plebiscit diari que en deia Renan torna a indicar la direcció política que vol el poble. Ara tots els nacionalistes espanyols s'adonen que no només existeix el dimoni Ibarretxe, també l'altra gran nacionalitat està farcida de dimonis i mala gent. Fixau-vos quin poc respecte democràtic demostra certa premsa quan menystenen l'opinió expressada a les urnes pels ciutadans. Els resultats, en lloc de dur a una certa autocrítica, duran Madrid a aprofundir en la seva criminalització del nacionalisme de la dignitat, del nacionalisme defensiu, del nacionalisme de la identitat, del nacionalisme del benestar. I aquí tenim la primera conseqüència que rebrem a Balears, perquè el continu atac contra aquest nacionalisme, també significa patir un atac contra el nostre nacionalisme. Per tant, almanco fins el març del 2004 no ens espera un horitzó molt confortable. Hi ha però, una segona conseqüència que no vull deixar de comentar. Potser sigui una conseqüència més de referent, d'exemple, però jo crec que té elements d'interès per al cas balear. Les eleccions catalanes tornen a ser la prova inequívoca que aquest nacionalisme no té els dies comptats, tornen a ser la prova inequívoca que aquest nacionalisme no és una cosa del segle XIX, no és una cosa desfasada com molts ens volen fer creure. Per la gent que militam en el balearisme polític, que el nacionalisme demostri la seva vigència i actualitat és positiu. Si això és així, el problema que a les Balears el nacionalisme no ocupi la centralitat, no és un problema estructural del nacionalisme, és un problema de com omplim i de com explicam aquest nacionalisme. El nostre repte, per tant, és encertar el to i el contingut d'aquest nacionalisme, si feim una bona pràctica, aleshores, no hi ha cap entrebanc a obtenir uns bons resultats. Hem de menester més credibilitat, hem de menester més flexibilitat i més adaptabilitat, hem de menester anar més enllà en la identificació de les nostres reivindicacions amb la millora concreta de les condicions de vida de cada individu. El nacionalisme té futur, connecta, així ho demostren els darrers comicis bascs i catalans; si aquí no té futur o no connecta és per la nostra incapacitat. De fet, la inestabilitat i desigualtat dels resultats municipals de les forces nacionalistes a Mallorca, a Menorca i a Eivissa ens assenyala que es poden aconseguir recolzaments bastant majoritaris, perquè si no fos així no podríem explicar per què a determinats pobles se guanya. I si es poden aconseguir i no s'aconsegueixen serà perquè hem de rectificar algunes coses. La qüestió és si som capaços de reconèixer els errors i rectificar, perquè és bastant difícil sortir de les dinàmiques engegades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris