algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

El triangle de l'estabilitat

Els comentaris polítics de Madrid no surten del seu esglai. Els resultats de les eleccions catalanes els han deixat bocabadats. De cop han descobert que tots els seus esquemes de pensament no serveixen al nord de l'Ebre. Molts d'ells cerquen culpables davall les pedres per intentar explicar el gir nacionalista de Catalunya, per l'ascens impressionant de l'independentisme de Carod i pel fet que 120 dels 135 diputats de la nova Cambra siguin partidaris de la reforma de l'Estatut. Uns diuen que egran Satán és Pujol i els seus 23 anys de nacionalisme moderat, que ha creat una generació de catalans que cada cop volen menys relacions amb Espanya. D'altres culpen Maragall i la seva Corona d'Aragó. Els cervells del Manzanares estan desorientats. Havien convertit la Constitució en un tancat d'acer que no es pot traspassar i ara comencen a veure que o s'avança cap a l'Estat federal o Catalunya i Euskadi aprendran a viure a esquena de Madrid. Ara entenen que just davall de Guadarrama es té una visió molt deformada, superficial i buida de l'Estat espanyol, feta a mida de la Corte de los milagros, però estèril a l'hora de comprendre un model d'Estat adaptat a la realitat social i econòmica de bona part de la Pell de Brau. Un cop més, Madrid va a remolc dels esdeveniments, intentant aturar la locomotora de la història. El PP es prepara per tornar a governar a Moncloa, recollint molts vots entre els electorats monolingües castellanoparlants. Però han pensant seriosament cap on els du aquest rodillo zarzuelero? O Madrid negocia amb humilitat amb Barcelona i Vitòria, accepta la reforma dels seus estatuts, com a mesura després ampliable als altres autogoverns, i embasta el triangle de l'estabilitat, o el model d'Estat entrarà en crisi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris