algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
15°

Catalunya esdevé republicana, independent i vermella?

Mme. Dormand m'envia recaldo a través de n'Aquil·les: «Impossible acompanyar-los avui en les seves tristeses i alegries: ho impedeix una migranya espantosa». El jove amic i jo ens miram, posam cara de circumstàncies i decidim donar per bones les disculpes. N'Aquil·les, sempre agosarat, inicia una interpretació del fet:

-Es veu que ella no sabia que... vaja, que potser no ha volgut... i, bono, no ho sé!, si no vol no vol, i s'ha acabat.

Jo vaig ales mortes, amb la setena victòria consecutiva de CiU damunt l'esquena. Pens en el pobre Maragall, que si fa com els nostres deu estar meditant la millor fórmula per «posar el seu càrrec a disposició del partit». Amb desgana i mirant uns niguls prenyats de pluja, sent com la meva llengua pronuncia:

-Consumatum est.
-Encara no ho sabem -sentencia n'Aquil·les.- Manca un mes per a la investidura i en aquest temps poden passar moltes coses.

-Però la classe política catalana és responsable i seriosa, ara no podem esperar el miracle que valorin la victòria del PSC en número de vots, quan els quatre escons que van de 46 a 42, a favor de CiU, canten per ells mateixos.

-Hi ha dies que no t'entenc, tio. Et prens aquestes coses com un futboler mallorquinista davant la derrota del seu equip.

-Redéu, Aquil·les, que encara t'enviaré a mamar. Ahir vespre, a les vuit i deu, per la televisió catalana, tot semblava fet i rubricat, amb un sondeig a peu d'urna que donava ample marge a favor del PSC; dues hores més tard, ja tot era un Artur Mas for president, que em va deixar glaçada la sang de l'ànima, i a les onze, et mostraven un guanyador envoltat de Josep Antoni Duran i Lleida i Jordi Pujol, aquest darrer «feliç» com un avi que arriba a veure el nét notari, o registrador, o dentista.

-Les previsions encara no estan consolidades. Ja sé que som molt jove per esmenar-te la plana, però et voldria fer veure, perquè a mi aquestes coses m'arriben amb més fredor, que l'ERC de Josep Lluís Carod-Rovira ha doblat en xifres, percentatge i escons.

-I què en faran, ara, amb aquest capital?
-Incògnita, mestre, incògnita. Sobretot per a nosaltres. No et diré allò tan suat de «no se sap», perquè resulta més correcte dir: «n'hi ha molts que no ho saben».

-Però hi deu haver alguna entresenya en el cel, en el mar, dins les vísceres d'algun animal mort...

-Hi ha paraules soltes de Joan Saura, d'ICV-EUiA, que també ha duplicat els resultats, que et podrien servir, com quan parla d'un govern d'esquerres a tres bandes, un tripartit de progrés PSC, ERC i ICV-EUiA.

-Si de debò volen renovar el cotarro té lògica. L'alta participació a les urnes, que tant deu haver contribuït a l'avanç d'ERC i d'ICV, ha mostrat clara la intenció d'enviar CiU a l'oposició.

-I el PP de Josep Piqué, que també ha pujat una mica, a l'ostracisme dins Catalunya. El líder dels republicans ja ha advertit que el PP queda fora d'un pacte de concentració nacional per iniciar la reforma de l'Estatut...

-Sí. Sembla clar que ara no serà com el 1980, que ERC es conformà amb la presidència del Parlament per votar la investidura de Pujol. Ara els partits frontissa volen més coses.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris