algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
22°

D'un instrument atemporal a un estil actual enjondre

Dins el cicle de Músiques del Món de la Fundació la Caixa, hem assistit dissabte passat a un concert matinal, de la sèrie de Concerts Familiars, concebuts especialment per a fer agafar gust als infants per la música (per què no podem dir aficionar si podem dir aficionat?). Feia temps que no havia vist tants de nins petits plegats. I cal dir que s'han portat molt bé, cap d'ells no ha plorat ni ha organitzat cap escàndol. I han fet mambelletes de valent.

El concert estava dedicat a la presentació, entre nosaltres -diguem-ho així-, del duduk. Es tracta d'un instrument emparentat amb l'oboè, fet de fusta d'albercoquer, de so suau i càlid i susceptible de ser prolongat indefinidament, que sembla pertànyer tant al món oriental com al nostre (malgrat que l'oriental també l'hauríem de considerar nostre). Un dels seus millors intèrprets, Djivan Gasparyan, que ha fet tota una carrera donant-lo a conèixer pertot arreu, ha estat el concertista, acompanyat per altres dos músics armenis experimentats. Cal dir que han utilitzat també altres instruments de buf: la penúltima peça ha estat interpretada amb una mena de flautí, amb la qual els tres artistes han fet meravelles imitant els sons de tota una aucelleria. L'actuació ha durat sols quaranta minuts -i m'ha deixat amb ganes que hagués estat un poquet més llarga (bon senyal)- però crec que l'objectiu pedagògic de començar a interessar la infància per la música ha estat aconseguit. Chapeau!

Per cert que quan he recollit el programa del cicle esmentat, del 10 d'octubre al 26 de novembre, me n'he temut que el divendres dia 7 d'aquest mes vaig perdre'm una actuació que m'hauria interessat molt escoltar, la del grup Kroke, un trio de la ciutat de Cracòvia de certa notorietat: es tracta d'un dels grups més famosos de l'estil klezmer. Per donar una primera idea de la seva popularitat bastarà assenyalar que, a través del tan utilitzat cercador Google, un pot informar-se, en una recerca més que instantània -la pantalla indica que s'han torbat (és un dir) 0'22 segons-, que pot obrir fins a 11.400 pàgines sobre aquest conjunt musical a la xarxa per antonomàsia (!).

Què és la música klezmer? Es tracta de la música folk de les comunitats jueves tan escampades en el denominat schetzel o schettede l'Europa central i de l'est. Interpretada per músics jueus professionals, que es guanyaven la vida principalment actuant en les bodes i festes familiars, a principis del segle XX aquesta música fa el gran salt sobre l'Atlàntic, a causa dels grans moviments migratoris cap a Nord-amèrica. Però aviat es troba amenaçada d'extinció. D'una banda, a Europa, no cal dir quin és l'efecte sobre ella de l'accés al poder dels nazis. Quant a Amèrica, la progressiva assimilació dels immigrants pràcticament acaba amb aquest estil. Perquè ben prest els músics jueus, com el mateix Benny Goodman, s'expressaven en el llenguatge del jazz.

De fet, no és fins als setanta que un petit grup de músics jueus comencen a interessar-se per les melodies i l'estil tan populars dels seus padrins. Klezmer -que simplement significa 'instrument musical' en hebreu- és una denominació recent. Kroke es va formar a finals de 1992 i, inicialment, eren senzillament el trio que animava el públic jove del cafè Ariel a Cracòvia. El nom de Kroke, que a nosaltres ens sona tan poc eufònic, no és més que el nom de Cracòvia en jiddish. Inicialment s'inspiraven en la música dels casaments del schettel -de fet, com ja hem apuntat, aquest és l'origen últim de tota la música klezmer actual-, com també en la música popular dels Balcans. Però cal remarcar que, tant la seva manera de fer com l'estil klezmer en general, han estat i estan molt oberts a totes les influències i han aprofitat recursos del jazz i fins i tot de la música clàssica. Per descomptat, el que segurament va impulsar més la seva popularitat va ser el fet que Steven Spielberg els fes intervenir en la banda musical de la seva famosa pel·lícula La llista de Schindler.

Quant a l'extraordinari creixement de la popularitat de l'estil klezmer -fins i tot en àmbits que no semblen gaire propicis-, bastarà indicar que en The KlezmerShack Directory de grups i bandes que practiquen aquest estil -que podem trobar tan fàcilment a internet-, únicament a la lletra k del mateix es poden comptar 89 conjunts. N'hi ha d'Austràlia, Argentina, Beijing (la capital xinesa), Alemanya, Canadà, Holanda, Brasil, Àustria, França, Itàlia, Suècia, Suïssa, Bèlgica i Israel, a part del Regne Unit i, sobretot, dels EUA. Definitivament, sembla que no cal esser jueu per apreciar aquesta música. Em sap greu haver-me perdut l'actuació d'un grup tan representatiu com Kroke a Palma.

Bartomeu Fiol, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris