algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

El debat sobre UM-PSM

A la jornada sobre nacionalisme organitzada pel Grup Blanquerna, la setmana passada, se pogué veure (segons les informacions d'aquest diari) la divergència entre la gent del PSM i d'UM. Aquesta setmana, en aquestes pàgines, els membres de les executives del PSM, Miquel A. Maria, i d'UM, Josep Lliteres, tornaven a evidenciar la guerra que se duen tots dos partits. En síntesi, des del PSM s'addueix que el pacte entre PP i UM fa impossible la coalició PSM-UM per a les eleccions generals perquè el PP és antinacionalista. Argument feble, perquè CiU du tant d'anys aliada amb el PP antinacionalista com el PSM amb CiU, anant aquest dos junts a les eleccions europees. A més, CiU s'alinea aquí amb el PP contra mesures (ecotasa) de les quals el PSM n'és corresponsable, i en el Congrés ha votat (pressupostos) allò que el PSM considera instruments de l'«expoli», i res de tot això no l'ha fet trencar amb CiU, al PSM. Ni CiU ha trencat tampoc amb el PP a pesar de la radical diferència en matèria lingüística, cultural i d'autogovern; que seria semblant al cas de la coalició d'UM amb el PP. Com queda clar, les coalicions se fan sobretot per interès. En fi, que si el PSM s'alia amb CiU, a pesar del pacte dels catalans amb el PP, és perquè l'interessa, de la mateixa manera que l'interessa no aliar-se amb UM, tengui ara o no tengués fa quatre anys pactes amb el PP, per mor de la guerra bilateral.

Des d'UM, també en síntesi, se diu que el resultat de les eleccions proven que ells són més nacionalistes que el PSM, que el pacte amb el PP i les polítiques que se'n deriven (carreteres, medi ambient, etc.) no són cap obstacle per defensar el «país» fent la coalició PSM-UM, si és que el PSM de veres volgués defensar-lo, al «país», la qual cosa dubten perquè és més d'esquerra que nacionalista. Tampoc no és sòlid l'argument perquè la validació electoral d'un programa no dóna cap categoria ideològica, sinó capacitat política per dur-lo a terme; seria tant com dir que com el PSOE guanya a EU, és més d'esquerres. La invocació del principi suprem, el «país», com a essència (autogovern, llengua, cultura) a preservar al marge de tota altra consideració, se gira com a contra argument quan resulta que és justament l'objectiu a liquidar per part de l'aliat d'UM. I quant al fet que el PSM sigui més d'esquerra que nacionalista per no voler la coalició amb UM i, pareix, sí amb EU, doncs no és diferent al fet que UM s'estimàs més la coalició a Mallorca amb el PP i no amb l'esquerra, de la qual cosa, se suposa, s'hauria de deduir, segons el seu raonament, que UM és de dreta i dubtosament nacionalista. Per altra banda, si UM de veres hagués volgut la coalició amb el PSM, l'hagués oferida de qualsevol manera excepte com ho va fer (crida pública), que sap que és l'única forma que assegura la impossibilitat. En fi, que a UM no l'interessa per res l'aliança amb el PSM excepte com a arma en la guerra bilateral.

Tots dos actuen igual exactament. Diuen el que sigui, inclòs contradictori, per atacar-se. Cap dels dos no vol la coalició, ni tampoc un alto el foc en la guerra. En aquest debat, i a dins i a fora de cada un dels dos partits, se senten (públicament i, més, privadament) veus que manifesten la creença que els dos partits nacionalistes, abans o després, hauran d'acabar per ser com CDC i UDC, que s'uniren per crear amb èxit (el que passi avui, al marge) la coalició CiU. És una opinió, però si s'analitza que la guerra en el mateix espai ideològic dura (amb sigles diferents) des de 1976 i que quan tengueren la gran oportunitat, el 1999, de fer una coalició per a les generals de 2000 (que hagués pogut ser un alto el foc amb projecció futura) no el feren tot i tenir les millors circumstàncies possibles (difícilment repetibles, val a dir-ho), no pareix lògic pensar que siguin com CDC i UDC, sinó que més aviat la seva relació és comparable a la d'ERC-CiU: poden governar, o no, junts, però són competidors i no complementaris. I tots dos nacionalistes. Altra cosa seria que PSM i UM desapareguessin, perdent cadascú part (que aniria cap el PP o el PSOE) i refonent el que quedàs en una nova oferta, exclusivament nacionalista. Però mentre se mantenguin les sigles, són competidors. I els competidors competeixen. En aquest cas i ara, ja, per la supervivència. Per tant, a mort.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris