cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Qüestió de formes

Sens dubte es tracta d'una conseqüència dels anys mal duits, però les campanyes electorals i el 90% dels continguts dels telediaris em produeixen un tedi abdicatori i segurament indecorós. Entre la campanya i els ministres d'Aznar a la caça del basc, el pobre telespectador se sent com un animalet enrevoltat d'escopeters a l'aguait. Quan es conclou una campanya electoral, servidor em reincorpor al zapping amb una benèfica sensació d'alleujament -vana il·lusió, per cert. Aquesta vegada, arran de les eleccions catalanes, he gairebé aconseguit no sentir cap missatge ni escoltar cap proposta, i menys encara presenciar un debat. I, mirau què són les coses, l'únic segment electoral que vaig pescar sencer -res, un minut- va ser la resposta de Piqué a la pregunta següent: «Si la pròxima legislatura governa l'esquerra, com seran les relacions institucionals del govern central amb el català?». Piqué va estar com està darrerament, és a dir, molt poc convincent, i més per a un illenc que l'escoltàs: va assegurar que el seu partit ha demostrat en tot moment un alt sentit d'estat i un respecte escrupolós pels governs autonòmics independentment de la seva orientació política. No diré que no se li va descompondre ni un cabell, perquè darrerament tot ell està bastant descompost, però, vaja, no li va créixer el nas i, per suposat, no es va posar vermell. Per ventura és d'aquests polítics que només es posen vermells quan diuen la veritat. Sigui com sigui, la trola és tan incommensurable que només és possible en boca d'algú que hagi comprovat que mentir sistemàticament és el procediment ideal per millorar substancialment la percepció de la realitat. Aquí sabem que no és només que el govern central faci diferències, sinó que els seus correligionaris locals en fan ostentació impúdica. El tracte rebut de Madrid pel Pacte de Progrés no va ser un model de delicadesa institucional. El contrast en les formes, tot d'una que el PP recuperà el govern, és dels que clamen al cel, que mai diu res. Una altra cosa és que, a l'hora de comptar les faves, es demostri la severa veritat de l'axioma mallorquí, com més cosins més endins, i que se'ns faci tornar al famós esquema que ens converteix en comunitat molt rica i que apechugue. Ja comença a haver-n'hi indicis. L'eufòria postelectoral sembla que s'està esbravant; a més, allò no era xampany, sinó vi gasificat, i ara ja se'n comença a sentir l'agrura i una certa ressaca migranyosa. Cert que encara hi ha fastos i audiències, missatges esburbadament encoratjadors i alguns gestos de colorins. Però la realitat s'acosta cada dia més, i el seu equipatge presenta un sobrepès d'ombres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris