algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

No hi han receptes

Els ciutadans d'Occident comencen a comprendre que es troben en guerra, i que aquesta s'estén. No hi ha fronts de batalla convencionals, encara que sí dos països recentment ocupats: Afganistan i l'Iraq. Però un enemic invisible, cada cop més fanàtic, nodrit i disposat a tot, és capaç de colpejar en qualsevol lloc. Ahir volaren dues sinagogues d'Istanbul. Divendres Al Qaeda amenaçà de matar cent mil americans en un gran atemptat que «atordirà el món». Demà pot passar qualsevol cosa... I la gent, perquè de moment el seu benestar no es veu per regla general amenaçat, s'ha acostumat a viure enmig d'aquest bombardeig de fanatisme i desgràcies. Dins el món globalitzat pels mitjans de comunciació i el transport aeri no hi ha distàncies. Turquia és a tres hores d'avió de Mallorca i, a més, és un competidor turístic seu. Tot queda al costat, i una xarxa de fanàtics com l'organitzada per Bin Laden, que té importants suports, aliats i simpatitzants arreu del món musulmà, pot capgirar el normal desenvolupament del planeta. El racionalisme occidental s'ha demostrat del tot impotent per aïllar una superestructura ideològica com la islàmica, que converteix en herois els suïcides. Tot el pensament escampat per les revolucions americana i francesa del segle XVIII topa frontalment amb l'actitud existencial de mil milions d'éssers humans que creuen en la predestinació, que, sovint, rebutgen la manera de viure occidental i que, en molts de casos, injecten odi envers els «infidels» occidentals. És com si dos planetes convivissin dins un. I la situació és molt distinta a la pugna liberalisme-marxisme que marcà el segle XX, perquè ambdós cossos ideològics són fills del mateix tronc comú racionalista. Ara no. Ara una part de la humanitat desenterra de la manera més descarnada una guerra de religió amb la més descarnada brutalitat pròpia de l'edat mitjana mentre que els països rics i desenvolupats només pensen en el benestar material i han abandonat la idea de Déu com a arma de combat i com a instrument per imposar la seva veritat absoluta. Serà molt complex sortir d'aquest antagonisme absurd. I els esquemes teòrics generats pel pensament occidental no tenen més recepta que la força per combatre el fanatisme. Un fanatisme que provoca i provoca per encendre el foc de la guerra terrorista generalitzada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris