algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

El Pacte de Retrocés

Des de fa uns mesos, sembla que, com cantava el grup eivissenc UC, hem agafat la usança de caminar com els crancs.

Tornam enrere en tots els aspectes de la nostra vida. La llàstima és que no tornam joves. El revival mundial en el que estam immersos afecta totes les facetes de la nostra vida. Experimentam un retrocés en benestar i en llibertats. En nom de la llibertat ens furten benestar i en nom de la seguretat ens arrabassen llibertats.

O sigui, fotuts i contents.

A les Illes Balears, com que no ens agrada ser l'excepció de l'Estat, després de quatre anys de pacte de progrés, que va servir per avançar tímidament en el repartiment del benestar, votàrem frenada, i ens ha sortit retrocés. El pacte entre els rics i les diverses sensibilitats dels seus representants polítics, ha resultat ser un pacte de retrocés. Un pacte per retrocedir el poc que havíem avançat. Un pacte que, si no anam vius, al pas que va, ens retornarà a les cavernes.

Si algú dubtava que el PP tengués un programa electoral, més enllà d'una sèrie de lemes buits de contingut i d'una imatge pulcra i ben engominada, aquí el té: és el programa de la marxa enrere, del desfer el (poc) camí fet durant els darrers quatre anys.

Sí al retrocés.

No és una tàctica nova. L'aznarisme es basa en ser, encara avui, vuit anys després d'arribar al poder, una oposició de l'oposició. «Dius que nosaltres ho feim malament... però quan tu hi eres, què?».

El PP ens retorna, sense manies, al neoliberalisme més salvatge i desacomplexat. Ens transporta a una idea de progrés basada en la insostenibilitat, el desenvolupisme i el campi qui pugui. Els botons de mostra cauen un darrere l'altre: derogació de l'ecotaxa (recordem una vegada més que consistia a fer que els turistes pagassin per un dia d'estada a la nostra terra, el mateix que pagam nosaltres per una hora d'aparcar al centre de Palma o per un viatge en bus); nou Pla de Carreteres, que inclou l'absurda autovia entre Inca i Manacor i l'inútil segon cinturó, que només servirà per col·lapsar més els accessos a Palma; la reforma de les directrius territorials per tal d'incrementar l'edificabilitat de diversos espais protegits...

En qüestions de llengua, cultura i educació, el retrocés és diari. Cada dia ens anuncien una nova passa enrere: retrocés en el nivell de català dels funcionaris, retrocés en el pressupost dedicat a normalització lingüística i, la penúltima barrabassada, l'anunci de la liquidació de Som Ràdio (quin bilingüisme més estrany aquest que consisteix a esborrar del mapa una de les dues llengües a les quals, se suposa, que es refereix el prefix «bi»...).

Si fa quatre anys, un seguit de partits polítics signaren un pacte de mínims per treure aquesta terra de la dependència d'un sistema caciquil i per dur-la a quotes de creixement sostenible, encara que després fessin el que fessin... Ara fa quatre mesos, un pacte entre cacics i depredadors, entre botifarres i colons, ha tornat les coses al seu estat anterior. A l'statu quo de sempre.

El retrocés com a programa polític. Aquesta és la vertadera naturalesa del Pacte de Retrocés que presideix el president absent. Un pacte que no està format per partits, sinó per partides.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris