algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
19°

Berenar a Ain Xeic Marzuq

El nucli poblat està envoltat per un palmerar frondós que protegeix oliveres esponeroses, tot carregat de fruit a punt de collir. És el mes de setembre i la gent s'afanya perquè tant les oliveres com les palmeres estan en el seu millor moment. Més enllà de tanta vegetació hi ha unes dunes que falquen el petit oasi d'Ain Xeic Marzuq, a una vintena de quilòmetres de Farafra. La vida hi és possible perquè unes quantes fonts donen aigua de qualitat. N'hi ha una que està rajant des dels temps dels romans. A vegades el doll d'aigua queda amagat entre l'herbei, les canyes i els joncs que s'aprofiten de l'abundància. Potser un arbre, arrelat al cap alt de la duna, dóna ombra per estar-s'hi mirant còmodament el panorama que s'allunya de l'oasi. Una mar d'arena i verdor, aigua i pedra esmicolada, camina fins a fer-se fonedís.

El centre poblat està format per dos mitjos carreres i un intent de plaça. Res, quatre cases de fang i pedra. Naturalment tothom es coneix, i quan s'obri un portal o una finestra és possible mantenir la conversa com si es compartís habitació. Són cases que, en cas d'utilitzar la terminologia europea, se'n diria amb una decoració minimalista: el terra cobert amb estores de fibra vegetal i coixins, una taula baixa, uns matalassos plegats a un racó, un ventilador penjat del sostre, un televisor, potser un quadre amb uns versicles de l'Alcorà... Això fa que els habitants no hagin de ser massa esclaus d'endreçar les coses. Si hi entra un poc de pols no és cap problema greu, al cap i a la fi és la mateixa que forma les dunes, que s'enlaira quan bufa el vent, que va i ve sense control possible. A mitjan matí, l'interior de les cases esdevé un bon refugi per escapar del sol que vol entrar fins als últims racons de totes les arquitectures. Les parets gruixudes, les finestres petites i la saviesa apresa amb els anys, fan que a dins s'hi estigui bé. Les dones apareixen amb una palangana amb plats de llenties, patata fregida, envinagrat, un dàtils... i l'imprescindible te. Però el menjar mai no es consumeix del tot, perquè si es fes voldria dir que hi havia massa fam.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris