algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
16°

Resistència o terrorisme

El llenguatge, per a ser precís, necessita compartir el mateix «codi» entre l'emissor i el receptor. Direu que hi ha objectivitats en ediccionari, però més se'n troben en eCodi Pena i la interpretació acaba en mans d'un jutge o del color d'un govern, i exemples vessen les pàgines dels diaris. Si partim d'aquesta premissa, imaginau que eGOB, Els Verds, Greenpeace o qualsevol de semblant, s'haguessin passejat entre els estands de la World Travel Marquet amb fotomuntatges de com ens deixaran Mallorca la UTE entre ePP i UM, repartint les opinions d'arquitectes i enginyers sobre la conversió de tota l'illa en un parc temàtic al litoral i un immens barri dormitori al centre, plànols dePla de Carreteres que permet a la senyora Munar conservar la presidència deConsel, fotografies aèries de les noves urbanitzacions a Campos (per ara, que n'hi haurà més), estudis sobre la despesa energètica que suposaran les noves dessaladores i la qualitat de l'arena regenerada o reculls de premsa sobre la brutícia que envaeix el litoral i com queda després de cimentar-lo amb un passeig marítim... Les veus dels actuals governants i dels seus ben pagats saigs s'alçarien qualificant de «terroristes» aquells que, segons ells, posaven en perill la base de l'economia balear. És més, només la inexistència d'una Europa políticament unida ens impediria veure com el senyor Miquel Ramis de Meer enviava la guàrdia civil (o els grisos, si li deixaven) per a defensar l'ordre establert i acollonir a multes els perillosos transgressors. Per a molts, l'acte d'assabentar els possibles clients sobre la veritat de les fotografies que omplien la propaganda, la balearització del paisatge que les envolta i la rebalearització que les amenaça, seria un acte, valent, de «resistència» i defensa del país.

Fa un any, interessats empresaris i empleats seus passejaren per la fira el que els consideraven la seva «resistència» al govern legítim de les Balears, sense que els importàs si el missatge omplia de recels la clientela. La finalitat era molt més important que davallar unes dècimes el compte anual de resultats. Es tractava de desallotjar uns okupes que, excepcionalment, havien aconseguit arribar al govern i escalivar-los. No escatimaren recursos, parlaren de govern poc professional, ple d'extremistes, inestable, capaç de fer perillar la continuïtat de llocs de treball i que considerava el turista com una molèstia prescindible. Per a molts, aquella criminalització de l'acció d'un govern, la publicitat negativa que generava i l'encaparrotament a menysprear el reconeixement internacional a les noves iniciatives, com l'ecotaxa, era una acció de «terrorisme» de l'oligarquia i els seus esbirros. Que, a més, un destacat membre del col·lectiu hagués proposat l'eliminació física del conseller, podria afegir solvència al qualificatiu. Com veis, el debat sobre si una acció és terrorisme o patriòtica resistència té múltiples exemples ì ni la història és un àrbitre fiable. Ho deia al principi: s'ha de compartir codi per entendre's i, en aquests cas, el codi són els interessos. Ja ens entenem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris