algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
11°

Situació d'emergència

Fa mig any, poc abans de les eleccions autonòmiques, expressava en aquestes mateixes pàgines la meva indecisió -que molta de gent em va assegurar que compartia- a l'hora de votar. Era ver que en aquells moments molts no ho teníem tan clar, a pesar que, naturalment, uns partits ens pareixien més convenients que uns altres. Aquelles reflexions -no sé si sobreres, però que, repetesc, es feien també moltes altres persones- em dugueren més complicacions que no satisfaccions, perquè n'hi hagué que les interpretaren com a una invitació a no votar ningú, tot acusant-me de trobar ossos en el lleu, i d'altres fins i tot va parèixer que s'ho prenien com a un atac personal. Si quasi quasi m'acusaren d'haver enfonsat el Pacte de Progrés! I bé, em direu, ¿a què ve això ara de retreure't a tu mateix? Doncs la qüestió és que després d'aquelles eleccions hem passat del dia a la nit, de la claredat a les tenebres, de l'esperança al desencís, quasi a la desesperació. El franquisme s'ha reforçat a casa nostra, aprofitant-se de la por creada per les mentides i per les necessitats de molta de gent venguda de fora, temerosa de perdre les feines mal pagades i eventuals a què els obliguen els depredadors del nostre país. I novament s'acosten eleccions, aquesta vegada al Parlament espanyol, i pareix que tothom va desorientat i no es veuen alternatives a la supremacia de l'ultradreta. Doncs aquesta vegada sí que puc dir, i també crec que són molts els qui ho dirien igual (alguns escrits apareguts darrerament al diari m'ho donen a entendre), que ja tenc clar a qui vull votar: una candidatura única de tots els partits que no volen consentir que durant quatre anys més els neofeixistes mantenguin l'estat al seu únic servei, atropellant els drets de totes les persones i tots els grups que no són darrere ells. Estam en una situació d'emergència social i nacional: ens volen acabar d'omplir les Illes, sobretot Mallorca i Eivissa, d'asfalt, ciment i totxos, culminant així l'empresa fa temps iniciada de destrucció de la pagesia, la classe social que més nosa els fa perquè és la que té més consciència del país; ens volen entaferrar, a Mallorca, un redemacroaeroport («macro», ja ho és el que hi ha ara) que, a més de carregar-se bona part del Prat de Sant Jordi i pobles veïns, serà capaç d'absorbir 38.000.000! de passatgers, només perquè Espanya se n'endugui el profit (¿quin benefici en traurem els mallorquins d'aquesta aberració?); xerren molt de l'excés de població que ja hi ha a les Illes, però encara volen que véngui més gent, amb una clara doble finalitat: tenir la mà d'obra més barata i més fàcil d'explotar, i ofegar les reivindicacions dels autòctons, que aviat serem minoria; han entregat el control del recurs econòmic fonamental de les Illes, el turisme, a les grans cadenes hoteleres i als majoristes de viatges, que just miren per als seus guanys propis sense tenir en compte cap altra circumstància; ens volen anul·lar culturalment, impedint la presència pública de la característica que més ens marca com a diferents: la llengua catalana... El franquisme no es va acabar amb la mort de Franco, sinó que ha ressorgit a base de remoure el sentiment patrioter dels espanyols amb l'excusa del separatisme basc i d'una patètica presència internacional com a merdacaners dels EUA, i compta a casa nostra amb el suport de tota la classe nou rica que durant els anys 60 i 70 va obtenir rendiments descontrolats gràcies a la permisivitat de la Dictadura. Ara més que mai és necessària la unió de tots els qui volem aturar-los. Si no ho feim ara, el desastre que ens vendrà damunt serà definitiu.

Surten darrerament molts comentaris als diaris sobre les possibles aliances electorals per a les pròximes eleccions, i tot són elucubracions sobre si és més convenient una coalició o una altra perquè els partits tradicionals en surtin més ben parats, o sobre si s'ha de contraposar un suposat bloc «nacionalista» (UM-PSM) als blocs «estatalistes». Doncs bé, a part de posar en dubte el «nacionalisme» d'UM, incompatible amb el pacte amb el PP (si no és un «nacionalisme espanyol»), l'única aliança electoral que em sembla útil per al país és la de TOTS els qui demanen un canvi absolut en la política espanyola general (prou de participar en guerres armades pels EUA, prou de fer el gallet ridícul dins la Unió Europea, prou de confrontació amb la majoria del País Basc, prou de lleis bàsiques que anul·len les ja limitades competències autonòmiques, prou de prepotència i de mentides!) i volen impedir que el govern illenc dels hotelers realitzi els seus sinistres projectes. La qüestió no és si al PSM li convé més anar tot sol o amb altres, o si EU-Verds es basten per treure qualque diputat, o si ERC hi pinta res o no, en tot això. La qüestió és que davant una situació d'emergència s'han d'unir tots per defensar uns mínims: aturar la deriva ultradretana de l'estat en què encara som, ho vulguem o no ho vulguem, i aturar la destrució territorial i cultural (i a la llarga econòmica) de les Illes. Si el PP perd la majoria absoluta a l'estat i aquí perd qualque diputat i senador potser haurà entès que no pot continuar per aquest camí i haurà de fer un canvi forçat. Si els qui es diuen alternativa es presenten per separat, moltíssims de vots es tudaran. Junts poden fer molt de bé. Al cap i a la fi, ¿tanta diferència hi ha del PSM a EU i Els Verds? ¿No són tots ecologistes, d'esquerres, federalistes i defensors de la cultura i la llengua catalanes? ¿I tots aquests amb el PSIB no poden trobar un mínim de consens sobre aquestes qüestions? I ERC, ¿no compartiria aquests mínims? En una situació d'emergència cap partit no ha de mirar per ell, sinó per tots, pel bé general. Ni el PSM, ni EU, ni EV, ni ERC ni el PSIB han de ser un fi en si mateixos: han de ser un mitjà per assolir el millor grau de convivència possible. No es demana el sacrifici de ningú, sinó la col·laboració de tots. Som en una situació d'emergència! Uniu-vos els qui actuau de bona fe i voleu el canvi! Si us presentau separats i el franquisme torna guanyar serà en bona part culpa vostra, i ho tendreu dins la consciència tota la vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris