algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

El Mur

L'octubre de 1989, centenars de berlinesos ballaven sobre els enderrocs del mur que dividia la ciutat alemanya i que també dividia el planeta en dos blocs que apuntaven un contra l'altre amb míssils nuclears. Catorze anys més tard, Israel està aixecant un altre mur de la vergonya que fa dels territoris ocupats palestins una gran presó i que també divideix el planeta segons la pregonada línia de fractura de la topada de civilitzacions. La Guerra Freda, que es condensava simbòlicament en el Mur de Berlín, va escampar sang des de Nicaragua fins a Cambodja, mentre que la Guerra de Civilitzacions, que té el seu emblema en el Mur de Sharon, va deixant morts, en forma de terrorisme o de guerres d'ocupació, des de Nova York a Bali, passant per Casablanca. La ferida del Mur, amb els seus filferros, les seves torres de control i els seus fossats, avança un quilòmetre cada dia.

Més enllà de la seva poderosa càrrega simbòlica, el Mur és una passa més en la política d'extermini contra el poble palestí. Ho diu, per exemple, Ilan Pappé, il·lustre historiador israelià: «El mur es posarà al servei de la passada i present ambició ideològica d'Israel, que pretén esborrar Palestina del mapa per a sempre. Al cap i a la fi, la desaparició completa de l'enemic és una solució més convenient que la contemporització, la reconciliació o l'assumpció de les responsabilitats per les pròpies accions del passat». El mur, a més d'aïllar els territoris palestins, deixa pobles palestins al costat israelià (reserves índies envoltades de controls militars) i separa els palestins del seu lloc de feina: un informe de Nacions Unides parla de 680.000 palestins directament afectats per aquestes situacions dramàtiques. El Mur és la suma de les dues paraules que guien la política d'Israel respecte dels territoris ocupats: apartheid i transfer. L'apartheid sud-africà, recordem-ho, va inventar els bantustans. Transfer és l'eufemisme que substitueix expulsió: el Mur durà més empobriment i més militarització, i, per tant, més pressió per abandonar el territori.

El gran pretext del Mur, com és lògic, és la seguretat, com si hi pogués haver cap mur suficient per aturar les ànsies de destrucció dels que estan disposats a immolar-se per matar. Un altre pretext (que es creu bona part de l'esquerra israeliana) és que el mur, com a frontera, és una passa cap a l'establiment d'un futur Estat palestí. Un estat empobrit, sense recursos, controlat militarment, desposseït de part important del seu territori, amb assentaments jueus al seu interior i amb part de la seva ciutadania malvivint en enclavaments a l'altra banda del mur.

Una darrera nota: no fa gaire, la ministra espanyola d'Afers Estrangers va criticar la construcció del Mur. Pocs dies després, va dir que Guantánamo era un error descomunal. De la política exterior de la foto de les Açores, hem passat a la política exterior de la falsa indignació, de la protesta amb veu estrafeta, de la declaració llançada per a consum intern i consentida amb condescendència pels amos que viuen a l'altre costat de l'Atlàntic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris