cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

El debat UM-PSM

Sovint les crítiques són elogis encoberts. Sovint les ganes de baralla dialèctica són moviments inconscients d'acostament entre individus o col·lectius. UM i PSM estan en aquests mateixos moments més distanciats que mai. I no ve d'ara, del pacte entre els unionistes i el PP, sinó de molt abans. Quan el 1995 l'esquerra féu Maria Antònia Munar presidenta del Consell, les cares foren llarguíssimes dins les files del PSM. El fet que la gent de Munar obtingués més vots que la de Morro i Sampol a les passades autonòmiques ha desfermat les velles rancúnies i ferides. S'ha de pensar que fa vuit anys el PSM doblava de llarg UM i que començà a perdre suport popular quan féu Munar presidenta. Però mentre es desenvolupa aquest enfrontament entre nacionalistes de dreta i d'esquerra, la petita Mallorca, inundada per una allau migratòria imparable, veu com els partits de disciplina estatalista són cada cop més forts. Aquesta és la lliçó fonamental que han d'aprendre UM i PSM independentment de la política de pactes que hagin decidit dur endavant.

Però el més important -i a això tenen dret tots els nacionalistes- és que hi hagi un debat obert entre membres d'ambdues formacions. Tot el verí acumulat durant anys dins el gavatx ha de sortir a la llum. Aquesta és la millor teràpia de cara al futur. Probablement, el que li manca a Mallorca és debat ideològic d'alçada, sobretot pels partits decidits a defensar fins al final la seva personalitat, autogovern, llengua, costums i personalitat.

Si qualque dia hi ha acostament o ruptura definitiva entre UM i PSM, ha de ser fruit de la confrontació d'idees i d'objectius, perquè és molt possible que si aquest debat és intens, clar i sincer, ambdós partits arribin a la conclusió, a llarg termini, que estan condemnats a establir ponts de diàleg o Mallorca serà bipartidista a la madrilenya d'aquí a una generació, o tal vegada abans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris