algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

A un poeta

Quantes vegades he dit el teu nom? Moltes, i reconec que et vaig conèixer per obligació escolar. Però després m'obrires tots els camins. Em vas fer notar que jo tenia dos ulls i que les noies tenien un cos. Que afaitar-se era una cosa senzilla. Que els japonesos també podien ser poetes. Més endavant, quan ja m'havies obert la ferida de les paraules, la teva ESTIMADA MARTA em va fer experimentar la rebel·lia (no te'l vaig comentar segons els cànons establerts de la «bona crítica»). Amb aquest mateix llibre he viscut moments plens d'emocions (el Sant Jordi de 1999, un diumenge a Can Pastilla). Finalment, aquest 2003 vaig canviar els papers i jo vaig ser el professor que escoltava com una alumna et recitava. A més, aquest estiu, el teu LLIBRE DE SOLITUDS, amb uns espais tan generosos, m'ha servit de quadern de poemes, escrivint damunt l'arena de cala Mesquida... i segur que m'he deixat coses per recordar (una dedicatòria a la ràdio, UN PONT DE MAR BLAVA a Vilafranca, recitals poètics com el de fa uns dies a CCOO, la teva vinguda a la Universitat i a la Banca March, la meva camiseta amb el poema ARA MATEIX, en Llach). Només et volia fer saber que, entre la calor i els somnis, vaig escriure un poema que vaig encapçalar amb un vers teu: «En aquest lloc pot aturar-se el temps». Ara se t'ha aturat el temps. Però el teu lloc viurà sempre que un adolescent, capaç de menjar-se el món, llegeixi un poema teu i s'enamori de la POESIA, una cosa que sempre havia estat, per ell, com una pesta bubònica.

Gràcies.

Jaume Vidal Forteza. Campos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris