algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Inventari caòtic

En bona lògica (era, malgrat tot, un home conseqüent), el meu pare em deia sovint: «No sé per què t'agrada tant el periodisme si quan un obri el diari, de notícia no en ve mai cap de bona». He pensat sovint en les seves paraules ara que els anys han passat i la vida sembla reconduir-nos, als de la meva generació, a noves maneres de donar raó de nosaltres mateixos. «El Xoco», que és bastant més jove, malda per explicar-se aquest procés que ja fa anys Simone de Beauvoir denominava «la força de l'edat» i també «la força de les coses».

-Amb una paraula, que t'has tornat vell i no hi acabes de donar passada.

Té raó, en part. Els anys no passen debades. I no és gens mal de fer veure com aquells amics i companys generacionals que cada vespre armaven una trifulca per deixar clar qui estava o no més a l'esquerra, actualment s'acullen (ens acollim) a expressions una mica més ambigües. Parlam de liberalisme com abans parlàvem de marxisme i ens deixa més satisfets una cita de John Stuart Milque no aquelles altres que teníem a flor de llavis de Vladimir Illich Ulianov, altrament anomenat Lenin.

-La mare, amb bon criteri, repeteix sovint: «que és de mal tornar vells i que és de mal no poder-hi tornar».

-Sí, però fa falta voler estar cec per no veure que la situació del món no ha millorat, ni va amb mà de fer-ho.

-Quan encara tots anàvem carregats d'esperances, aquells anys 60 i 70, quan pareixia que el món es giraria de dalt a baix com un calcetí, o un mitjó, com vulguis, el gran poeta Salvador Espriu envestia l'assumpte de la guerra del Vietnam amb paraules que sovint em revénen: «Jo no sóc jove / i sempre he vist / al meu voltant / la injustícia i la por. / Tothora ha estat així: / ben de grat ho aprenia / als feixucs llibres / dels bons temps passats. / Malvisc en un país / que no és lliure, / cansadíssim, cruel, / corromput, molt covard. / Em toca de malviure / en un país indigne, / però la resta del món / no és pas millor».

-Degué esser per això que no se'n va anar «nord enllà», on diuen que la gent és collonuda, aguda i simpàtica, i no es fan la vida impossible els uns als altres...

-Sí, però també hi havia una actitud de lúcida desolació escèptica que li féu rematar el poema citat amb mots terribles: «... de seguida, / tothom coneixerà / que estem del tot perduts».

l l l
OBRIR EL DIARI
-Seria mal de fer contradir-lo, amb qualsevol diari obert davant els ulls: Iraq, Orient Mitjà, l'alt percentatge de la humanitat que sobreviu amb un dòlar o dos al dia, la pujada de la indústria armamentística, la mentida quotidiana i sostinguda dels polítics de tot color, la violència de gènere, l'ordenació del territori sense el més mínim consens, les màfies d'immigració clandestina, la força irreversible dels forts damunt els dèbils...

-Ja està bé, «Xoco», ja està bé. Ara, volent o sense voler, transformes l'enumeració dels mals del món en una lliçó de preceptiva.

-No em vénguis ara amb culturalismes, que la cosa és prou tràgica.

-No seré jo qui ho negui, amic meu. Però et recordaré que el teu discurs ha entrat de ple en allò que el catedràtic, crític i poeta Dámaso Alonso denominava «inventario caótico».

-Inventari ho és, quin remei? I a més a més, no m'has donat temps de completar-lo, perquè l'assumpte va per llarg.

-No, si amb el que has dit ja basta i sobra. Jo afegiria que caòtic ho és també. Voldria sebre qui es veu, actualment, amb cor de posar-hi ordre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris