algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

Els agres de Jaume Sastre a «Conversa amb l'amo en Biel» (II)

Des que vaig escriure el primer article sobre el tema he pensat que havia errat el títol, perquè no sé si aquests són els agres de l'autor. Són els que jo he trobat i que poden ser molt diferents dels que pensava Jaume Sastre. I també he vist que hi havia una altra diferència fonamental, i és que els agres que deia l'autor, exagerant un poc, no se solen explicar ni als fills, si no és en cas d'herència, referint-se als agres d'esclata-sangs. En canvi els agres que jo he trobat s'estenen amb molta rapidesa, per tant, deuen ser bolets no comestibles i que es reprodueixen amb massa facilitat.

Fet aquest aclariment em referiré a un altre agre que he trobat i que es troba dins la cadena que han format i formen molts de polítics que en el món han exercit i exerceixen com a tals. Es tracta del fet d'establir normativa per sortir del pas o per complaure qui sigui i després no preocupar-se de fer-la complir perquè no interessa.

No parlarem de la discutible fórmula eclèctica que es va adoptar davant la catàstrofe nuclear de Txernòbil, quan es va decidir fer cas en part als caçadors i limitar el nombre de tords que podien caçar i prohibir totalment la seva comercialització per protegir-se d'atacs legals per no haver protegit la salut pública. Deixant aquest fet, passarem a les paraules textuals davant la normativa restrictiva de la UE que afectava la matança del porc: «Vàrem resoldre que s'havia de treure un permís municipal i que s'havien de dur unes mostres en es veterinari perquè digués si era bo o no. Després, a s'hora de sa veritat a això ningú no ho fa però bé, a ses matances, no les aturaran». Queda clar que no es feia comptes fer complir la normativa. I encara que sigui una normativa menor, em fa inferir que això també passa amb altres tipus de normatives de rang superior.

Aquest agre es refereix als bolets que simbolitzen les lleis que no interessa fer complir. Em referiré només a la Llei de Normalització Lingüística, aprovada fa més de 17 anys, quasi dues dècades, i ja deia a l'article 9.1. «El Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l'ús normal de la llengua catalana, oralment o per escrit, en les activitats administratives dels òrgans de la seva competència». Aquesta disposició l'havia complida el Govern del Pacte de Progrés quan havia disposat que s'exigís a molts de funcionaris el nivell C, i el Govern actual, no tan sols incompleix el precepte, sinó que ha anul·lat el que havia fet el Govern anterior, rebaixant el nivell de coneixements exigible als funcionaris i eximint d'haver de tenir cap tipus de coneixement a persones que, en el moment que s'aprovà la Llei, tenien 33 anys, perquè se suposa que no han tengut temps per aprendre'n. I tot això arrela dins la manca de compliment en temps de Gabriel Cañellas, que deixava fer el que fos, però sense fer complir la Llei per res, si no convenia. Els que estiraven del carro arribaven on podien, com passava a l'ensenyament de i en català, uns no feien res i els altres feien el màxim. Només aquests havien de demanar permís i fer paperassa. Els que no feien res, no s'havien de moure.

L'article 11.1. diu: «Dins l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tots els ciutadans tenen dret a poder dirigir-se a l'Administració de Justícia en la llengua oficial que estimin convenient d'usar i no se'ls pot exigir cap classe de traducció». Tots els que això han volgut fer saben la immensitat de problemes que han tengut. Aquest article tampoc no s'ha complit. És el cas de l'autor del llibre que quan va acudir al quarter de la guàrdia civil, a denunciar un cas en el qual hi havia d'intervenir la justícia, no el varen voler atendre, perquè no se'l va voler entendre quan parlava en català, llengua pròpia i oficial d'aquesta terra. Igualment va passar a una altra persona que anava a la comandància de Palma a demanar un permís d'armes, crec que era. I tampoc no el varen voler ni escoltar perquè parlava en la llengua d'aquí i no va ser tractat gens respectuosament. Si aquesta normativa s'hagués fet complir ja des del principi, faria estona que aquesta gent hauria après a comportar-se com cal amb la gent del país que vol que li respectin la seva llengua, que és tan important com qualsevol altra.

Així com es troben agres que s'han anat reproduint. N'hi ha d'altres que es varen sembrar fa uns dos anys, i ara brosten. I si no, observau quina anyada no ha sortit enguany d'aquestes paraules que va pronunciar davant l'afirmació de l'autor que diu que molts de manacorins passen per Inca per anar a Palma: «...Fer sa tercera via fins a Inca que no ha de consumir ni un metre més de territori. A dins s'espai des quatre carrils i es centre, igual com han fet a sa Via de Cintura, hi cap es tercer carril. No s'ha d'expropiar res. A Inca, desdoblar fins a Manacor no du cap problema perquè no passa per dins cap poble. I arribaríem fins a s'entrada de Manacor. Quin problema hi ha? Idò que a s'entrada de Palma se formaria un embós. Però bé, sa solució és, primer, fer es segon cinturó de Palma, i segon, no deixar passar cap autocar d'Inca a Manacor...».

Vos sona aquesta solució que el PP vol posar en marxa, quan l'autovia Inca-Manacor no estava planificada ni en el programa electoral? Els programes electorals no són lleis i les lleis no són programes electorals.

Joan Lladonet, pedagog

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris