muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
17°

El meu carrer

Es diu d'en Rubí, com podria dir-se qualsevol altra cosa. Enllaça dues vies comercials importants: Sant Miquel i Sindicat, i les finestres i balcons del meu costat donen a la plaça Major. Actualment està sempre brut, molt brut, i no té gaire vida. Marca frontera amb la degradació no sé si «sostenible» del Banc de s'Oli, on vegeta un monument a na Maria Antònia Salvà, perquè mai ningú no el mira. L'antiga farmàcia del meu carrer, això potser és remarcable, avui és una llibreria especialitzada en publicacions en llengua catalana i es diu «Quart Creixent». Rubí fou altre temps el carrer amb més cafès per metre quadrat de Palma. Ho cont a la tertúlia i tothom se'n fa creus excepte na Fiona Campbel, que com a bona estudiosa que ve de fora ha sentit campanes.

-Alguna cosa em sona. Si no vaig errada, el teu carrer era el lloc de trobada dels pagesos, els dissabtes al migdia, per negociar transaccions comercials d'agricultura i ramaderia...

-Exactament. De dotze a dues, sobretot a la meitat que dóna a Sant Miquel, no hi cabia una punta d'agulla de tanta gent com s'hi donava cita.

-I clar, allò devia estar ple de cafès que avui no existeixen.

-Evident; una cosa duia l'altra. Jo encara vaig esser a temps de conèixer el Suís, el Colonial, Sa Llonja, Cas Xato i Can Sánchez, a més de la Fonda Espanya i la Fonda «El Siglo». I en un cantó de la plaça Major, ben a la vora, cas Maonès on, com a les fondes, també se servien dinars.

-Mirau mirau, amb un passat exultant de vida i avui només crida l'atenció per la brutícia.

l l l
GAFIM
-Certa. El meu bon amic Gabriel Fuster Mayans, «Gafim», mai no s'hauria inventat la primera tertúlia a la plaça Major sense tenir en compte el carrer d'en Rubí.

-Clar. Era allí on es tancaven els negocis de compravenda d'ametlles, blat, garroves i tots els altres productes de la terra. Un lloc idoni per estar al dia dels preus que, com els de qualsevol mercat, estaven subjectes a l'obscur cicle de l'oferta i la demanda.

-I al meu carrer ningú no firmava papers ni lletres de canvi. Crec que durant els llargs anys que vaig tenir just davant aquella concentració humana hebdomadària, mai no vaig veure ningú que es tragués de la butxaca un talonari.

-Era aquí on en «Gafim» treia informació per als preus dels productes agrícoles, no?

-Sí, aquí, al carrer d'en Rubí, però també en el mercat de «Sa Porta», en el tros que va des de «ses Enramades» fins a l'Escola Graduada. Val a dir que tractava aquests temes d'una manera més específica en una secció dominical titulada «Sa Porta», que va començar el 1957, on dialogava amb en Calafat i madò Garumbau. Però després de fer volta per les Avingudes, solia acabar amb una copa de palo per qualsevol dels cafès del carrer d'en Rubí.

-I aquest Calafat, que no era un amic seu?
-En parla per llarg en el pròleg del llibre del dibuixant i pintor Pere Sureda, Coses d'en Calafat, que es publicà a l'Editorial Daedalus el 1966. Era el fill del mecenes Joan Sureda Bimet i de la pintora Pilar Montaner.

-Vaja, que el teu tema d'avui té història i bibliografia.

-No ho dubtis. En aquest sentit és bàsic l'estudi d'en Carles Marín i Lladó Gabriel Fuster Mayans (Gafim). Un periodista a la Mallorca franquista (1999). L'has de llegir si vols saber de què va tot aquest assumpte.

-Ara mateix, per no sortir del mapa, el demanaré a la Llibreria Quart Creixent del carrer de marres.

-Idò demà el tendràs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris