muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Les eleccions a Catalunya

Aprofitant un matí de sol, em passejava fent salut pel pinar de Bellver. Carregat de diaris, mirava les prediccions dels sondeigs sense arribar a treure l'entrellat d'una situació que no té res de clara. Incapaç de resoldre una conjuntura que sembla d'atzucac, vaig tocar a la porta de madame Dormand. En un moment em fa seure a la taula camilla i posa cara de circumstàncies davant la bolla de totes les respostes.

-Del que ningú no parla, senyor, és de la improbabilitat de coalició de tots contra un, com es volgué fer a les quatre illes, un país, cap frontera.

-I això?
-La bolla diu que hi ha una mena d'acord entre partits, no diré secret, sinó més aviat discret, mitjançant el qual els pactes postelectorals, si de cas s'arriben a fer, seran a partir d'un respecte per la llista més votada.

-Sí, però a Catalunya ja passa que una llista és la que obté més nombre de vots i una altra distinta la que obté més escons.

-Vostè, amic meu, ja que vol ficar el nas en coses que no són de la seva especialitat, potser hauria d'oblidar-se un poc dels conceptes ideològics que encara l'engresquen i posar esment en coses més aritmètiques.

-De les de dos i dos fan quatre?
-També, però no tan sols d'una elementalitat tan grollereta. Hauria de repassar una mica tot això de les circumscripcions electorals i fins i tot la Llei d'Hont, plor i cruixir de dents de formacions minoritàries.

l l l

Situació poc tranquil·litzadora
-És a dir, madame, jo vénc perquè em resolgui què passarà i vostè m'envia a estudiar matemàtica moderna.

-No passi l'arada davant el bou, jove, que tanmateix diumenge que ve tot estarà més clar que l'aigua.

-Sí, però entretant el que es veu és que PSC i CiU van gairebé empatats i baixen. I tots els altres, ERC, ICV-EUiA, i fins i tot PP, que ja és dir, dins Catalunya, pugen.

-Pensi que eMolt Honorable Jordi Pujo ha governat massa anys. Hi ha qui tem una prolongació del cabdillisme amb un rostre i un nom de nou encuny com el d'Artur Mas. Ara li diuen la síndrome de 1980.

-Pasqual Maragal, per tant, podria esser, en bona lògica, el recanvi...

-Esenyor Maragal té a favor seu una brillant trajectòria com a batle de Barcelona, la Ciutat Olímpica, la modernització i el bon govern dels seus consistoris, però...

-Però què, senyora? No es pensi que l'he vengut a veure perquè entre vostè i la bolla m'anunciïn la negra, el mal fari floripondiat d'una altra victòria de la dreta.

-Vostè escoltarà el que la bolla digui, i en darrera instància s'atendrà al que jo disposi. Sembla ignorar que, malgrat l'avior del gran poeta, Pasqual Maragal no ha guanyat mai, ell tot sol, unes eleccions.

-Gràcies, madame. Crec que m'ha resolt el dubte. Si Josep-Lluís Carod-Rovira diu que l'assumpte de la llengua no té tanta importància com el benestar social dels habitants de Catalunya... i això que és independista...

-Per aquí grata-hi, i hauràs moreta... En set dies més ho sabrem ben cert.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris