algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Quadern de viatge

Dilluns, 3.- La nació és un territori emocional, fronterer envers la noció, o la realitat, administrativa. La pàtria, una disposició sentimental que, sovint, ultrapassa els límits tangibles d'una porció de terra per abastar l'imperceptible guany de la vivència o de la identitat. No pas d'altra manera s'explica que algunes persones, tot i que en un sentit ideal i simbòlic, és a dir: literari, facin de llur llengua, un llegat que identifica, o de llur adolescència, una experiència vital única i personal que forma part de la memòria, la seva pàtria. L'estat és la imposició, mitjançant la força, de la conveniència i l'interès sobre qualsevol altra consideració d'afecte o justícia. Els conceptes de pàtria i nació pertanyen, doncs, a l'àmbit d'expressió dels sentiments i, en conseqüència, no poden prescindir d'una certa càrrega irracional, usant el terme en el sentit de profund, íntim, carnal o arrelat, però també en l'accepció contrària a pragmàtic, útil o oportú. L'amor, l'estimació, la passió, envers una persona, o la pròpia terra, tant se val, no necessiten raons lògiques, ni lògiques raonables que les justifiquin: són i prou.

El nacionalisme és una actitud política que reivindica els vincles de pertinença d'un individu, o d'un grup d'individus, a una nació. Un nacionalista és, òbviament, un partidari del nacionalisme i, per tant, defensor d'una determinada entitat territorial i dels seus lligams històrics, culturals, àdhuc econòmics. Tant el nacionalisme, com els nacionalistes, a diferència del regionalisme i dels regionalistes, que no qüestionen l'estat al qual estan annexats i que amb llur discurs ambigu indueixen a confusió, tenen com a objectiu últim la constitució d'un estat independent, autònom en definició estricta, car només des de la independència és possible defugir la submissió i l'espoli, si més no per part dels ocupants que administren els recursos, i, a més, concedeix unes mínimes possibilitats de supervivència, tant pel que fa als senyals d'identitat, com són la llengua, la cultura o els costums, com pel que ateny a la voluntat de regir el propi destí. Quant a la voluntat d'assolir la llibertat de decidir, cal acceptar que, aquí i ara, és escassa i feble. L'estudi sociològic d'un centre espanyol assegura que només, o ja, quinze de cada cent ciutadans illencs desitgen que aquesta Comunitat esdevingui nació independent, la qual cosa és difícil d'entendre, àdhuc contradictòria, atesos els resultats electorals dels últims setanta anys llargs, inclosos els de pau obligatòria, resultats que, en l'actualitat, palesen el lliurament, sense condicions ni resistència, a les forces que, directament o mitjançant delegació, executen l'espoli i ordenen la repressió des de la comandància del Govern Civil.

Guanyar la independència és, no ens enganyem, quasi bé impossible a la realitat real, i si bé això explica la fatiga, no justifica la renúncia, ni que cap partit nacionalista suprimeixi, del seu ideari ni del seu discurs, les referències a la lluita democràtica per la sobirania, un desig utòpic ben lícit i legítim, però les lluites pacífiques i democràtiques tenen zero possibilitats d'obtenir l'èxit en els processos d'emancipació del jou de la servitud. En qualsevol cas, i parlam de política ficció, de primer s'hauria d'aconseguir la coincidència d'una voluntat ciutadana manifesta i majoritària, la qual cosa és d'una enorme dificultat, atès el fet que els indígenes són minoria, i que la majoria d'aquesta minoria són colons de cos, esperit i butxaca. Si per un miracle, propiciat per l'àngel maligne, patró dels nacionalistes, s'aconseguís, mitjançant un esforç pedagògic, ampliar la base d'adeptes i conversos fins arribar a la majoria, toparíem amb: el govern central espanyol, la Constitució espanyola del govern central espanyol, la Corona del govern central espanyol, l'exèrcit del govern central espanyol, les forces i cossos de seguretat del govern central espanyol, els espanyols del govern central espanyol, els tribunals, jutges i fiscals del govern central espanyol, els americans antiterroristes del govern central espanyol, l'oposició central espanyola del govern central espanyol, la premsa i altres mitjans de manipulació i contaminació del govern central espanyol, la guerra bruta preventiva per a la unitat, territorial i confessional, del govern central espanyol, tot plegat, haurem de convenir, massa espanyes i massa espanyols en contra de bastir un país, amb vocació de regió colonial, més petit que les grans finques on cacen cérvols i perdius els ministres del govern central d'aquest latifundi que hom anomena Espanya.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris