cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

Calla, pur!

El magraner deixa una estora de fulles grogues i les vergues fermes i fredes amb algun badoc, com un abre mort, com un cor parat, anuncien les ventades i les gelades dels convulsos mesos d'hivern. Però hi ha qui ha entrat la llenya per mantenir l'alta cremor del seu foc o, com aconsellava Valeri Fuster a la Cançó de les dones, «si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit».

Diumenge hi ha eleccions a Catalunya i, per Madrid i en alguns cercles empresarials, s'apunta com a signe d'ordre per aquests temps convulsos que s'anuncien l'associació de Convergència i Unió i el socialistes. El nou govern català estarà marcat més pel conflicte que han obert contra el pla Ibarretxe -«Calla, pur!» va dir un dins la taverna a la imatge televisiva de Mayor Oreja- que per les eleccions de març. Michavilla ja va dir que la impugnació del Pla aprovat per la cambra basca era la primera passa i ningú de bona voluntat no vol pensar que les maniobres militars en territori basc tenguin més sentit que la manipulació partidista de l'exèrcit. Però la suspensió de l'autonomia basca és al cap de tanta gent, com la de qui pensa que abans Ibarretxe pot dissoldre la cambra i convocar eleccions a les quals es presentaria amb el programa del Pla impugnat. Vint-i-cinc anys per tornar al temps de l'estora groga del «mando i ordeno» i les vergues que xiulen.

«Calla, pur!» va ser una embranzida de verga de magraner. Són poca cosa dues paraules, però deixen senyal: fa més de quaranta anys que ell té per sola companya la soledat i la vila de Llubí. Diuen que Llubí, on encara hi ha cans a lloure pel carrer -tot un signe de qualitat de vida- és el poble on més fadrins hi ha. La dels fadrins vells és tota una història de caparrudeses i tragèdies. Ben diferenta d'aquests singles urbans: cinc milions de no casats que són el sector més consumidor del mercat de productes de luxe: capritxosos i sense compromisos personals, aquells «tots en stand by» que esmenta Aute a una irònica cançó del seu darrer disc sobre les falses llibertats. Però hi ha moltes maneres de dir «calla, pur!». Expressions similars, i no contra qui discrepa solament, són massa corrents en qualsevol dels idiomes que es parlen avui pel mòbil, per la televisió, al despatx del cap, a la tribuna del parlament, a la taula, al carrer, al conegut, a la parella... És el luxe d'estar per sobre de tot, de caminar sobre l'estora de fulles grogues, en el llenguatge de cada dia. És el pecat de la vanitat de la tardor. Potser sia veritat que el món és dels pocavergonyes.

Què passa amb les llistes dels 'empadronats' d'Inca que van amb cartilla de racionament a fer coa per la senalla del Dijous bo?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris