algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
14°

La coalició del PSM

Escrivia Joan Mir dissabte passat, aquí, sobre la responsabilitat que assumiria el PSM si pacta amb EU-Verds per a les eleccions generals. Hi ha bastant gent que pensa com ell. La qüestió està, estaria, a saber si la tal coalició d'esquerres (o una genèricament progressista, més improbable) seria la conseqüència d'una decisió amb transcendència, i per tant pensada en totes les seves conseqüències, o si bé si seria una pura frivolitat. O sigui, si fos un nítid símptoma del nou viratge que presumptament podria estar fent el PSM, o bé si fos el moviment d'un partit tremendament despistat que potser ja estaria instal·lat en la més banal superficialitat.

Si el PSM el mes de març s'aliàs electoralment amb els comunistes i ecologistes i al cap de tres mesos anàs a les eleccions europees amb la dreta nacionalista amb la qual ha anat des de 1995, CDC, aleshores sí que ja sabríem a què estaria sotmès. Analitzar tant de desbarat en clau política, ideològica o d'estratègia seria impossible. No existeix cap partit en el món amb un grau de frivolitat tal que faci d'un dia per un altre coalicions electorals antagòniques. Ni UM ha arribat a tant, i ja és dir. Si fes això, i que pel que se coneix avui per avui n'hi ha més d'un i de dos a la direcció que ho pretenen, no seria només pura tàctica (per qüestions econòmiques), sinó un problema molt greu. Perquè mostrar dues tàctiques electorals contradictòries, en tres mesos, en allò que és l'essencial per a un partit (demanar el vot, al marge de la naturalesa de la contesa) seria com fer befa dels seus electors. Així, les coalicions només serien analitzables des de la psiquiatria com a mostra d'esquizofrènia amb comportaments autodestructius, o des de l'antropologia com exemple de tragicòmic ritus funerari previ al suïcidi polític. Però tot i que, ara mateix, no és improbable que pugui passar, també és vera que és impossible que dins d'un partit que ha estat tan seriós no quedi ningú amb el mínim sentit comú com per evitar-ho. Per tant, anem a suposar de moment que no se fa el desbarat. Fer la coalició esquerrana, seriosament, tendria una clara càrrega estratègica i, també, ideològica. Perquè se tracta d'un partit que, com deia Mir, mai no ha anat en coalició a les generals. Bé, sí que hi anà, el 1977, però era PSI encara, i no era el mateix que seria ara. Per tant, que ho fes ara seria molt important. Perquè el PSM és el partit que durant 25 anys ha tengut la possibilitat de posar en valor polític electoral tot l'espai nacionalista, i no ho ha volgut fer ja que aspirava a ocupar tot l'espai per si sol. El 1999 va ser el moment clau: se va veure que ocupava tot el nacionalisme i que només l'aliança amb UM podia donar suficient entitat a l'espai comú (obtengués o no el diputat) per crear resistència seriosa davant de l'eix dreta-esquerra. Se va rebutjar. És probable que aquella decisió hagi estat el punt de no retorn. Perquè tot i que hi hagi gent, dins el PSM, que pensi que, s'opti pel que s'opti ara, el futur passa per l'aliança amb UM, el cert és que les circumstàncies (demogràfiques, sociològiques, polítiques i electorals) fan pensar que ja és tard, més que res perquè qualsevol apropament és impossible abans de 4 anys, o més, i tal com estan les coses pareix ser massa temps. Per tot això, si ara el PSM opta per la coalició d'esquerra, seria com signar el certificat de defunció de l'espai nacionalista balear. I amb bona lògica, llavors hauria de desfer-se'n de CDC a les europees (ERC li donaria el vincle sentimental nacionalista) i optar a Balears per oferir perfil nítidament esquerrà en vistes al 2007. Només anant tot sol podria ajornar una decisió tan important, de manera que semblàs que la porta segueix oberta per fer l'espai nacionalista, la qual cosa potser no servís de res però almanco mantendria l'esperança dels que hi creuen. Totes les opcions, si se fan en conseqüència, poden ser bones, o no. Ara, el drama segur seria que les faccions en lluita entenguessin les coalicions com a frívol instrument de la guerra que les enfronta, i perdessin de vista que justament tanta frivolitat, enganyant l'electorat, els ha fet passar de la tendència a l'alça el 1995 amb el 13'5% del vot, a Mallorca, al 9% amb tendència a la baixa enguany. Si d'això se tractàs, aleshores uns i altres posarien el PSM en risc molt alt de perdre el 4'01% que el separa del no res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris