algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Jutges a la classe de teatre

Quan es tracta de donar facilitats als que no parlen la llengua de la capital, l'Administració, ja lenta en tot el que fa, pitja el pedal del fre. Se suposa que hem de celebrar els avanços petits, i donar gràcies, encara quan arriben després que els activistes que demanaven la millora en qüestió s'han jubilat. A finals dels anys seixanta es va promulgar una llei en defensa de la llengua gal·lesa. Entre altres consideracions, permetia als gal·lesos parlar la seva llengua davant els tribunals del seu país. El 1967 la llengua ja havia perdut molt de terreny comparat amb la primera meitat del segle XX: la majoria de la població ja era bilingüe o només parlava l'anglès. Però la llei, celebrada en el seu moment com un avanç important per als defensors de la identitat gal·lesa, va permetre als activistes que eren detinguts per fer pintades en gal·lès sobre els indicadors de carretera que només estaven en anglès i per altres accions contra la pressió anglòfona a expressar-se en gal·lès davant el jutge. Podien contestar les preguntes dels advocats en la seva llengua, podien donar la seva adreça en la seva llengua. Clar, el jutge mai no entenia res. La llei no exigia que l'entengués, el gal·lès. I els jutjats contractaren intèrprets per fer de pont entre els acusats, el jutge, l'acusació, i sovint també entre l'acusat i la defensa. Han passat quaranta anys fins que hem vist la propera passa: el primer curs de llengua gal·lesa per a advocats i funcionaris de jutjat. Fa pocs dies el primer curs acollia una dotzena de jutges i trenta-sis advocats al jutjat de Caernarfon. El curs va ser tot un èxit, que es redueix al final a unes quantes hores dedicades a representar judicis imaginaris. Un poc de teatre, però teatre molt útil per als implicats. Tots es queixaven que els era difícil emprar el gal·lès, cosa que haurien pogut fer des de fa molts anys, perquè tots han estudiat dret en anglès i no coneixen la terminologia oficial de judicis, i si la coneixien, es trobaven que no la podien emprar perquè no els sonava adequat dins la sala: el gal·lès els semblava massa informal, o almenys el seu gal·lès els ho semblava. S'ha hagut d'esperar gairebé quaranta anys perquè uns quants de la professió judicial es decidissin a exercir el seu dret d'emprar la seva llengua a la feina. És una passa petita però digna de celebrar-se.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris