algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Plurilingüisme a Madrid

Si els fills del president Jaume Matas parlen català, aleshores a Madrid, on crec que resideixen, són considerats immigrants, segons la classificació efectuada pels antics companys de gabinet del cap de l'Executiu balear. Com segurament sabreu, el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports ha publicat, en col·laboració amb la Comunidad de Madrid, el llibre Plurilingüismo en Madrid. El volum té un capítol titulat Las lenguas de los alumnos de origen inmigrante, epígraf sota el qual queden classificats, entre d'altres ciutadans amb passaport espanyol, els catalanoparlants.

Òbviament, José Bono no se n'ha assabentat, perquè, si no, hauria aixecat la veu en defensa dels fills del seu gran amic i homòleg mallorquí. La seva irrupció en la campanya catalana afirmant que Jordi Pujol «repapieja» ha estat el cop més dur a l'estratègia de Pasqual Maragall. Per arreglar-ho, Manuel Chaves ha hagut de publicar un article titulat Pujol, un home d'estat, la qual cosa -no m'ho negareu- és una manera ben curiosa de fer campanya pels socialistes. Fa quatre anys, Francesc Antich, en la primera visita oficial al Principat, no fou tan dur com Bono, quan exclamà que el canvi a Catalunya era una qüestió d'«higiene democràtica». Maragall el corregí.

Bono és tan escassament nacionalista que no troba temps per queixar-se que situar a l'espai Pedro Duque disfressat de bandera espanyola ens hagi sortit als contribuents a un preu de d'1'5 milions d'euros per dia -250 milions de les antigues pessetes. En aquest context no nacionalista, no és d'estranyar que Miquel Melià, director general de Política Lingüística, es prengui les coses amb filosofia. La web del seu departament aporta símptomes de quin en deu ser l'estat anímic imperant. A l'apartat Actuacions Institucionals, hi trobareu la iniciativa que ha posat en marxa per al curs 2003-2004: un model de carta als Reis d'Orient -tornaran aquells temps en què l'edició d'una biografia de Madre Alberta es facturava al capítol de normalització? Més èxits ha assolit José María Rodríguez. En una entrevista publicada anys enrere a Diari de Balears, recomanà, amb esperit ecumènic, que els mallorquins anassin a la Feria de Abril vestits a l'ample. Si més no, els del Lobby per la Independència li han fet cas. Per ventura, aquesta entitat és l'únic que es mou en l'àmbit del mallorquinisme social. Record que l'estiu passat Antoni Mir, després d'un llarg i incomprès silenci, esperava «una resposta política, una mobilització i qui sap si algun recurs judicial» davant la nova política lingüística. Supòs que, mentre que els seus grans avalistes de CiU es dediquen a desqualificar les iniciatives que posaren en marxa els teòrics aliats del Pacte de Progrés, ell encara l'espera d'assegut, la resposta que l'ecologisme, en l'àmbit d'actuació que li pertoca, ja ha donat a l'autopista Inca-Manacor o al camp de polo de Campos.

Bé, d'aquí a una setmana, amb independència dels resultats, pareixerà que les eleccions catalanes s'han celebrat a les Balears i tots els partits analitzaran com a propis els avanços dels respectius referents continentals. Quan arribi aquest moment convindrà tenir present el percentatge obtingut per l'únic partit que es presenta amb l'eslògan «Per un millor control de la immigració». Com tots sabeu, es tracta de Plataforma per Catalunya, liderat per Josep Anglada, un exmilitant de Fuerza Nueva, que es passa la meitat de la vida acusant els immigrants de tot quant problema existeix i l'altra meitat assegurant que no és xenòfob.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris