cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
16°

Sorpreses

Des de l'autovia als peus de la Seu, eTeatre Xesc Forteza és un vergonyós terrat metàl·lic, producte d'un ajuntament i uns tècnics sense complexos (i ja sabeu què vol dir això: utilitzar el manament popular per actuar sense donar explicacions). Amb tota seguretat, un promotor particular no hauria pogut coronar amb aquesta capça un edifici que fa part de la façana històrica de Palma. Però els nacionals no tenen límits, ni oposició, tot s'ha de dir. Bé, com vos deia, l'insult a la vista i a la història era l'únic que coneixia d'aquest centre teatral que divendres passat vaig visitar per primera vegada convidat per en Pere Estelrich. Un poc fred i amb aires d'inacabat; guarda, al final d'una escala renouerament metàl·lica, el que sembla que pot ser un bon teatre, de mides suficients i ben dotat. Tant la platea com l'escenari, sense que jo sigui un entès, tenen un raonable bon aspecte i, si els déus de la cultura d'aquesta ciutat volen, serà l'espai de referència per a obres que no arrosseguin televisives masses. M'agradà, com veis, però m'agradà més el concert d'Ilan Rogoff i solistes de la Vienna Chamber Orchestra. Una autèntica joia per als quasi 300 privilegiats que gaudirem de la versió de cambra dels Concerts 1 i 2 per a piano i orquestra de Chopin. Potser la novetat del lloc allunyà probables espectadors. O la poca publicitat. O que no n'hi ha més i som el que som: una petita ciutat de províncies. Però, demà, aquest concert omplirà un teatre a Viena, com ho va fer abans a Peralada i ho aconseguirà aquests dies a Valladolid i no sé on més, perquè no duia els estris per replegar tants d'èxits com vessava en Pere, organitzador d'aquesta festa per l'oïda. Manquen indicadors per arribar-hi, servei de bar i altres petiteses de fàcil solució. Això, a l'edifici; pel que fa al públic, si s'ha de fer qualque cosa -pel que es veu, n'hi ha de l'opinió que ja està bé així, amb minories privilegiades que podem gaudir d'exquisideses que ens acumulen coneixements i criteri: no sigui que les majories, una vegada educades, demanin altre tractament i participació, a veure quins polítics els ho podrien oferir- s'ha de fer pel cantó de l'educació. Llarg camí (si es vol fer).

L'habilitat de la senyora Munar i del seu partit els du a permetre que els regidors uemites del Pla es desmarquin de l'Autovia Inca-Manacor com si aquesta fos una obra en què no hi tenen responsabilitat. Hàbil, sí senyor. Perquè és gràcies a aquesta i altres desmesures desenvolupistes -amb els imprescindibles vots d'UM aConsell Insular- que la senyora manté la presidència de la institució que els permet, a ella i a molts arribistes, «tocar pèl». Perquè això i no altra cosa és el pacte PP-UM. O, dit d'altra manera: han pactat «pèl per territori».

Pintada al barceloní barri de Gràcia: A Mayor Oreja, menor cerebro. Tornen les arets a vessar rampells d'imaginativa ràbia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris