cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

L'alliberament de l'asfíxia catalanista

L'estratègia de la política lingüística del Govern ja ha finalitzat la primera fase. Que era avaluar la reacció que provocava tants d'anuncis com s'han fet. El resultat l'explicava amb un somriure un conseller dimarts passat a qui això subscriu: «la prevista, res més».

Els globus sonda llançats des del juny han complit la missió encomanada. Primer va ser Rosa Estaràs acompanyada de Manuel Jaén Palacios la que, el juny, anuncià que el bilingüisme seria objectiu fonamental del Govern, amb prioritat màxima a l'ensenyament en el qual, a més, fixaven la consecució de la llibertat d'elecció de centre com l'altra gran missió a acomplir. Després, el conseller de Funció Pública, José María Rodríguez, anuncià que impulsaria el decret que liquidaria el català per raó d'edat als funcionaris majors de cinquanta anys. Més tard, des de l'Ajuntament, l'anunci dels Ciutat de Palma en castellà, devora del català. Per enmig, el conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, fent valer la seva bona imatge, pareixia enfrontar-se al de Funció Pública, alhora, emperò, també se sumava a les tesis bilingüistes i, a més i al mateix temps, usava el director general de Política Lingüística com a tranquil·litzador de part del personal catalanista. Tot això, fins el setembre. Anuncis. Per calibrar la reacció. «La prevista, res més». És a dir, que no han detectat, perquè no n'hi ha hagut, cap moviment tendent a donar unitat en la resposta per quan arribi el moment definitiu.

Després, a l'octubre, s'ha iniciat una fase de transició entre la prèvia i la vertaderament executiva. Durant aquesta transició s'ha formalitzat l'anunciat pel conseller Rodríguez i, per altra banda, la introducció del castellà als Ciutat de Palma. Més o manco al mateix temps que el president Jaume Matas advertís, en el seu discurs del debat de Política General, en el Parlament, que el procés «d'alliberament» de «l'asfíxia» catalanista «no ha fet més que començar». És previsible que en aquesta fase hi hagi qualque altra acció més o manco d'igual naturalesa. És a dir, crear noves situacions, nous exemples. Però encara no destruir, del tot. Probablement serà aquests pròxims mesos quan s'anunciïn més noves sobre la televisió autonòmica en castellà, i subsidiàriament amb programes en indígena.

La tercera fase, la posterior, serà la de veres important. El pla estratègic que està seguint el Govern preveu, com no podia ser d'altra manera, que serà imprescindible fer canvis legals en l'ordenament jurídic lingüístic. Membres del mateix govern reconeixen que així és. Que ja se sap què se canviarà i com. El que no se té decidit és quan se farà. Probablement després de les eleccions generals. No se canviaran lleis, però sí decrets. Quins? No ho volen dir. Però no fa falta posar-hi molta imaginació per suposar-ho: el de mínims de català, el d'escolarització, el del català a l'administració...

Després d'haver constatat la reacció contrària «prevista», ara estan fent molta feina per atacar els flancs que necessiten neutralitzar per actuar en la tercera fase. Per exemple, tracten el govern català amb cotó. Tant, que els de CiU estan encantats amb Matas i Estaràs, i no perden ocasió per demostrar-ho. Va bastar un comentari perquè el Govern balear aconseguís que la ministre d'Afers Exteriors enviàs una carta de pau a Pujol pel tema dels doblers de l'Institut Ramon Llull. Després d'unes converses, l'acord és total: ja no hi ha deute de l'executiu nacional, sinó ganes de col·laborar mútuament. La sintonia és total. Per altra banda, no s'ha de descartar que hi hagi hagut els contactes pertinents per tenir garanties que una part formalment important de la hipotètica resposta social ja estigui acotada dins dels marges rituals de la reacció «prevista». I en quant al flanc polític opositor, no els incomoda: no només per l'evident feblesa sinó perquè qualsevol dia UM anunciarà «grans» mesures en favor del català en el Consell que ajudaran a embullar, posant l'accent amb l'anècdota perquè se desviï l'atenció de l'essència.

Així, sense una resposta política i social unida (que seria l'únic que els podria preocupar de bon de veres), quan arribi el moment de pitjar l'accelerador i canviar els decrets que consideri oportú, el Govern espera no tenir més oposició que «la prevista» i, per tant, aconseguir l'objectiu traçat en el pla estratègic: «l'alliberament de l'asfíxia» catalanista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris