cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

L'esquer de l'immediat

EPacte de Ciment (copyright deGOB) ha aconseguit la seva victòria pòstuma en el blindatge protector contra el camp de polo de Campos. Ahir, a La Vanguardia, Ralf Dahrendorf recordava Karl Popper quan afirmava que la democràcia «consisteix a poder destituir sense violència els que ocupen el poder, en aquest sentit, consisteix en un procediment d'assaig i error. Però s'ha de donar als dirigents l'oportunitat de governar. De fet, necessiten una oportunitat de cometre errors i aprendre i recuperar-se d'ells». Es demanava si els alemanys, que avui majoritàriament voldrien jubilar Schöder, no el votaran d'aquí a tres anys, quan es vegin els suposats beneficis de les polítiques impopulars que aplica. «Els dirigents que mai arrisquen la seva popularitat no són dignes del seu càrrec», afirma amb rotunditat l'analista. I tots aquests pensaments li serveixen per demanar-se si els californians, en la seva dèria per la satisfacció immediata, havien canviat el governador per una estrella mediàtica, sense oferir-li temps per corregir els errors o, simplement, veure la seva actuació en una globalitat. Pronostica que pagaran un alt preu per aquest «esquer de l'immediat». Tot apunta que, els balears en similitud amb els californians, pagarem car haver fet messions pels venedors de solucions immediates, que no són més que les receptes de sempre per oblidar que els problemes són nous. En convit a la meditació, acaba plantejant l'equilibri entre la limitació de temps que han de tenir els governants sense poder ser impugnats i la necessitat de disposar de temps suficient per a guanyar-se el suport i aplicar el seu programa. Cal reflexionar i aprendre dels errors, almanco, per saber que és errant que se n'aprèn, fins i tot, a donar el temps necessari per recuperar-se'n. APacte, no li hem donat aquesta oportunitat; ara hem de conviure amb la prepotència dels que mai no s'equivoquen, perquè interpreten la història com els ve de gust.

l l l
Que l'anomenat Pla de Ginebra parteixi de la societat civil israeliana i palestina és una garantia que, en aquest maleït conflicte, no tot està perdut. En primer lloc, serveix per no aficar a tothom en el mateix sac: Israel és qualque cosa més que un president que ja era carnisser quan oficiava de general i Palestina no només és el cau de corrupció i mal govern d'un líder que no sap o no vol evolucionar. Hi ha gent que no hi veu profit en l'enfrontament, ni possible victòria en la guerra. Que els europeus creguin que Israel és el principal perill per a la pau mundial no és antisemitisme, sinó el resultat d'identificar el país amb els seus governants. I sí; els seus governants, i els que des de l'estranger els suporten, són un perill per la pau mundial. En segon lloc, aquest pla és el resultat de la lògica, de partir de la realitat i no de pressuposts rígids. S'ho paga fer, des d'allà onsevulla, suport a l'esperança. I la preciosa esperança, com pel rei Artur, es diu Ginebra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris