algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Brutus

Antich té un Brutus al seu voltant que esmola la daga, la mulla en verí i espera pacientment el moment d'emprar-la. Brutus prepara una jugada quirúrgica que sigui el menys estrident possible, però sí efectiva i letal. Juga a dues cartes, amb dues cares. Per una banda, riu a Antich quan el veu, i sovint ha fet veure que està al seu costat. Per l'altra, es mou com tauró dins piscinàrium en reunions i reunionetes. Té qui l'escolta. I maneja el telèfon mòbil amb la mateixa habilitat que Paganini el violí. Els seus tentacles s'escampen de Calvià a Llucmajor passant per una Palma on Antoni Roig plora com una margalida sobre les fermes espatlles de Brutus. Sense el suport seu, Roig mai no s'hauria atrevit a muntar el número de la Unió Socialista de Palma, que plantejà un conflicte ideològic atacant el projecte de país defensat per l'expresident. Aquella escomesa duia l'empremta i el segell de les tàctiques de Brutus. I és que no descansa. Té contactes amb la tropa de Nájera, els seus antics rivals polítics, i també acudeix i pontifica en el mantell presidit pel llucmajorer Antoni Garcias, on també s'hi presenten alguns antics directors generals del Govern de Progrés. Brutus mou i remou amb tacte i art, però de forma implacable. L'objectiu és clar: guillotinar la mà dreta d'Antich, una Francina Armengol lleial com ningú a l'algaidí i que controla la Federació Socialista de Mallorca. Brutus intentà fer caure Francina, però fracassà. La següent passa ha estat filtrar que Armengol és ideal per anar a Madrid de cap de llista a les pròximes generals. Així, aconseguiria el seu anhel fonamental: aïllar Antich, desposseir-lo de tot poder, i quan arribi el moment, llevar-lo d'enmig. Brutus, que ocupa un altíssim càrrec de reponsabilitat dins el PSIB, ja només hauria d'esperar. Si els resultats de les generals no fossin bons a l'Arxipèlag -tal i com esperen ell i la seva tropa- seria el moment de culpar Antich del fracàs, amb Armengol de cap de llista. Aleshores s'aixecarien els Roig, Nájera i Garcías com feres. I Brutus beneiria. S'acompliria el seu gran somni: Tot el poder rea del partit seria per a ell, convertit en l'eix de la troika Calvià-Palma-Llucmajor, llocs on, certament, Antich té ara molts d'adeptes que callen i esperen el moment de tallar d'arrel amb aquest maniobrerisme de pissarrí.

Diuen que Antich té més calat Brutus que Islero Manolete, i el deixarà fer. Sap per on respira. Sap que diu, que mermola i que calla. Diuen que sap quina troca remena en cada moment. Encara no se n'ha adonat, però aviat pot deixar de ser Brutus per convertir-se en Pepito Grillo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris