algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Les lletres en pantalla no t'unten de tinta

Els enginys per prendre imatges s'estenen a una velocitat de vertigen: ara fa un any començava una campanya de Nadal -ja hi ha llums a Ciutat, i les bústies vessen publicitat de juguetes i ornaments diversos, maniobra de distracció preventiva, just quan sabem que el mes d'octubre també ha dit «sí a l'atur»- on l'estrella dels regals era la càmera fotogràfica digital; fa una mica menys hem començat a veure telèfons mòbils que treuen «fotografies». Així, entre cometes, perquè són fotos en un sentit ben laxe. Cromitos en una pantalla. Amb aquesta tecnologia també hem tornat a sentir el jurament etern i apocalíptic: «serà el final del paper!!». Apocalíptic perquè si un dia deixam de necessitar aquest suport potser trobarem els boscos innecessaris... Però no: el costum, l'educació i, en certa manera, la superstició ens du a haver de menester imprimir les instantànies per fer-les «reals». Tant que una coneguda marca de productes tecnològics de consum ja comercialitza impressores autònomes «de butxaca». Perquè la captació i la materialització del moment en el paper sigui immediata. Una polaroid del vint-i-u, vaja. Encara que tenguis el quadre emmagatzemat en uns megas i el puguis enviar a l'altra punta del món en segons, retocar-lo i veure'l en una pantalla, no és del tot «real» fins que no el tens damunt paper. No només ens passa amb els futurs records, això: les companyies aèries topen amb reticències de la parròquia quan llencen iniciatives com la del «bitllet sense bitllet». O sigui, un passatge que pagues però que no toques fins que no arribes a l'aeroport i factures. La majoria s'estima més tenir el salconduit en un format decimonònic que «virtualment», meam si amb tanta virtualitat ens quedarem a terra. Queda molt de camí per recórrer... També en els llibres, encara que l'imaginari col·lectiu excusa el fetitxisme per les enquadernacions: aquí pot valer més el continent que el contingut.

I en la premsa? La promesa de lliurar-nos de la cel·lulosa encara queda ben lluny, tot i la xarxa global. Pots haver llegit les notícies a la pantalla, però fins que no t'has embrutat els dits de tinta no jures haver mirat el diari. I tornam al mateix: el costum... i la sistematització. Els qui comencen a llegir el jornal per la darrera pàgina, com s'ho fan, amb les edicions de la xarxa? El diari «penjat» permet l'actualització constant, i això arriba a desmuntar totes les rutines en què es basa l'edició. Saps que la notícia de dalt a la dreta és la notícia important, sobre paper, però en la web... La web és un altre món, la categorització és -o hauria de ser- diametralment distinta. Però només podrem començar a categoritzar quan hi hagi convencions sobre la lectura de les planes d'internet: damunt d'això es podran pautar els ordres. Mentrestant, cada diari a internet té el seu llibre d'estil, material o tàcit. I alguns fan provatures, i subverteixen l'ordre convencional del paper en traslladar-lo a la xarxa, amb estratègies més o manco inconfessables. El paper, però, continua sent imprescindible.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris