nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
17°

Defensar Miquel Ramis és rebutjar la llei de la selva

Sembla que és nedar contra corrent però hi ha arguments per defensar l'actuació d'un delegat del Govern de l'Estat sacsejat per la resistència a acceptar la implantació de la llei de la selva i per complir les lleis redactades i aprovades pels qui ara el critiquen i que unes setmanes després de l'embolic de Costitx, res han fet per començar la seva croada particular per canviar una legislació de la qual tan segurs n'estan de la seva injustícia. Miquel Ramis es troba capficat en una campanya de desprestigi on l'opinió políticament correcta sembla que és la dels contraris a la seva tasca, sense que mereixi aquest tracte i menys per una decisió puntual d'entre les dotzenes que pren tots els dies.

El govern del Pacte deixà passar els quatre anys de legislatura sense contestar bona part de les preguntes parlamentàries dels populars, els quals els han donat una lliçó, contestant al Senat i amb el tema en calent, ni més ni manco, que el ministre de l'Interior, Àngel Acebes, que ens ha descobert que n'hi ha al PSOE que no distingeixen entre procediment judicial i administratiu. A Son Servera, com que es van iniciar diligències per un procés judicial penal que, a més, comporta responsabilitats i sancions més dures, a aquest es remeteren els informes de la Delegació del Govern sense obrir un segon expedient administratiu sancionador que és l'obert pel cas de Costitx, al no haver-ne cap de començat als jutjats.

Per presentar al·legacions al Consell i al Govern i per ajudar jurídicament els expedientats, no necessiten al PSM la intervenció d'un PSOE que amb ells es comporta com si es tractàs de l'imprescindible «primo de Zumusol», quan ni ho és ni el seu objectiu és cap defensa de manifestants sinó l'atac indiscriminat a tota quanta institució governi el PP, important poc el motiu i gens si és una qüestió de tipus jurídic més que ideològic, ja que del que es tracta és de mantenir una ofensiva política sense apartar-se del seu guió: canya als populars on estiguin i facin el que facin. Armengol els acusa de fer valer les institucions per als seus interessos quan el que voldrien fer al PSOE és això perquè no volen res per als de Costitx però sí volen, i tres anys després, una sanció per als de Son Servera. Li diuen fer justícia. Evidentment el que no ha prescrit és fer-ho malament: quatre anys governant i Déu sap quants a l'oposició. Segon argument: si els fets de Costitx foren violents, per Quetglas les tractorades entre 1999 i 2003 foren violentíssimes perquè se tiraren tomàtigues i lletugues. Textual. Sobren comentaris.

I no ha fet falta parlar del motiu de la protesta feta a l'Ajuntament de Costitx perquè no és rellevant a l'hora de defensar la llibertat dels representants del poble elegits a unes eleccions, o la celebració dels plens municipals, com assemblees democràtiques que són, i que el Delegat del Govern té l'obligació de defensar de tots quants baraten el respecte a les lleis democràtiques per la imposició de la llei de la selva. S'ha de comprendre que és més important l'expressió a través del vot que l'expressió que hi ha al darrere de pancartes, renous, insults i amenaces. Mentre que fins ara Miquel Ramis ha fet el que havia de fer, als altres els queda presentar encertades al·legacions i valorar els seus esforços per trobar un equilibri entre incidents i sanció administrativa. Unes sancions elevades no conviden a repetir aquests tipus d'incidents; tancar els expedients sense sancions és un mal precedent, mentre que mantenir-les ajustant la quantia pot ser motiu d'una major acceptació i que, malgrat les dificultats, pugui sortir-ne merescudament bé. El final està a prop.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris