nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

El Congrés d'ABTA

El cap de setmana passat va tenir lloc a Palma el Congrés dels agents de viatges britànics i, contràriament a allò que calia suposar, les conclusions han estat decebedores per a l'hostaleria balear. En contra de totes les previsions que s'havien fet des d'aquí, és evident. El divendres, abans que s'iniciassin les sessions de treball, el senyor Pere Cañellas havia lliurat en safata d'argent a mister Harding -president d'ABTA-, el decret d'anul·lació de l'ecotaxa. L'acte fou solemne. Cañellas avançava cap a mister Harding flanquejat per l'esquadra de trompetes i tambors dels moixos del Puig de Sant Pere (el millor grup en música de salsa que ara mateix tenim), mentre les dones del Govern -na Roseta i companyia- feien volar colomets blancs en senyal de pau. No volaven massa amunt, diguem-ho. Els havien fermat per una cameta i les dames procuraven no amollar fil, perquè Rodríguez havia decidit posar-los a l'arròs. Mentrestant, mister Harding va celebrar amb paraules elogioses la derogació de l'ecotaxa, i tot seguit va lliurar el document a un dels seus col·laboradors perquè el fes penjar del ganxo de l'Scotex. Tothom va aplaudir amb ganes (la gent balear més que l'anglesa, és clar). Fins i tot el senyor Flaquer va aprofitar que els fotògrafs caçaven mosques, per obsequiar amb un somriure còmplice els que reien més fort. És a dir, els Fluxà, els Piñeiro, els Escarrer, etcètera. Eren moments feliços, no endebades el futur s'intuïa de coloraines. Tanmateix, la rialla se'ls va gelar als llavis quan, immediatament de l'acte inaugural, mister Harding va apressar-se a anunciar que, de cara a la temporada pròxima, els hotels no poden vendre ni un cèntim d'euro més cares que enguany les bosses de cacauets del minibar. De la mateixa manera que mister Harding, la patronal balear havia fet les seves previsions per incrementar la presència turística a l'arxipèlag, però és evident que -a diferència de les d'ell-, les seves no preveien la necessitat de congelar el preus dels cacauets. Ni el dels cacauets, ni el dels cubates ni el de les cerveses. I per descomptat, aspiraven a obtenir la complicitat de la gent d'ABTA per a posar-les en marxa. Divendres mateix, els congressistes havien tengut l'oportunitat de degustar una immensa paella, per iniciativa del senyor Jaume Matas, Cònsol del Regne de València i, també, a hores perdudes, President de les Illes Balears. I per a dissabte i diumenge estava previst que s'inflassin de franc, que el poble paga. Aquestes despeses dels agents de viatge anglesos s'han d'incloure en la campanya o campanyes de promoció que la Conselleria de Turisme endegarà per donar a conèixer la nostra cara més cordial i amable als països generadors de turisme. No hi ha dubte, que el Govern està disposat a córrer amb les despeses d'una promoció força important, i una primera mostra la tenim en l'estampació, en castellà, del nom de les diferents illes de l'arxipèlag en el cul dels jugadors del Mallorca. En aquesta mateixa línia, es preparen iniciatives semblants a través de la col·laboració institucional amb l'esport d'alta competició. Els ciclistes del Banesto, per no dir més, lluiran publicitat de les Illes Balears, també potser en el cul, que és una part força vistosa de l'anatomia humana. D'altra banda, les iniciatives encaminades a fer més agradable i atraient l'estada dels visitants anglesos que mister Harding ens vol remetre pagant duros a quatre pessetes, són diverses. La més interessant és la que va suggerir en una de les seves epístoles a Celestí Alomar, el doctor Honoris Causa per la UIB, senyor Escarrer. Consisteix que els balears, en topar-nos pel carrer amb un guiri, tenguem present que és ell qui ens omple el rebost i l'obsequiem amb una rialla d'orella a orella, al cap i a la fi l'amabilitat és cosa de bona criança. Si de mi depengués, faria que també el saludàssim amb alguns botets de bolero, tal com diuen que saluda tot déu na Catalineta quan la baldufa li balla bé. Aquest suggeriment, que ens arribarà via Joan Flaquer, és vàlid per a tothom, no cal dir-ho, descomptant les cambreres d'hotel, perquè aquestes, en lloc de fer la cadernera, han de procurar fer els llits i passar el pedaç per les habitacions tan aviat com puguin, que l'empresari les paga de la seva butxaca. Continuant amb la promoció, també s'ha previst, formant part d'aquesta idea de servei integral dels balears proposada per Escarrer, que infinitat de brigades de voluntaris autòctons netegin les platges de plàstics i de preservatius. I qui diu de plàstics i de preservatius, també diu de botelles buides, de vomitades, i altres contribucions al femer col·lectiu que, vulgues no vulgues, són el pa nostre de cada dia a certes zones turístiques. Tot aquest esforç pressupostari de l'Administració, pretén donar un cop de mà a una patronal hotelera que, al cap i a la fi, és qui ha fet possible -amb una solidaritat digna de dues besades, una a cada galta-, que tots nosaltres, pobres de sopes, mengem calent. Amb unes illes netes i ben asfaltades, amb camps de golf i de polo i un lloro a cada finestra, i amb uns pagesets i pagesetes tan dòcils com el be de Sant Antoni, els hotelers podran posar a la venda un producte singular a un preu una mica superior al de l'any passat. Aquesta era la idea. És engrescadora? Sens dubte. Idò no. O no ho és prou. Mister Harding no comparteix la pretensió de pujar ni dos realets per plaça, encara que sigui per fregar-li pel nas al senyor Antich que amb Matas es viu cent mil vegades millor. Mister Harding afirma que s'han d'abaixar els preus i no admet protestes de la patronal. I si no volem tassa, tassa i mitja. A més a més, ens amenaça: cas de no donar-li els duros a quatre pessetes, desviarà els guiris cap a Turquia. Oh! (Ara una altra OH!, amb les dues lletres amb majúscula). Al llarg dels tres dies que ha durat el congrés d'ABTA, el NO, també amb majúscules, de mister Harding, ha sobrevolat Palma com un corb sinistre. Tot i això, la Conselleria de Turisme i la Federació Hotelera s'han escarrassat per fer plaent l'estada als il·lustres visitants anglesos. Si no estam contents amb el congrés, facem que ho sembli. Aquesta era la consigna que anava d'orella a orella entre els hotelers. La veritat és que no sabien què dir. Diumenge vespre, un malenconiós Gabriel Escarrer va sortir a la terrassa del seu xalet de Son Vida. Tocava l'arpa mentre Ciutat s'encenia. La gent d'ABTA, ja amb les maletes fetes, contemplava extasiada les rodelles que esclataven en el seu honor, mentre els ciutadans pegaven bot del llit tot pensant que Saddam contraatacava de valent. En Miquel de ses Multes ja era al carrer amb bloc i bolígraf disposat a escaldar els petardistes, quan un municipal li va dir que la tronadissa era una boutade de na Catalineta. Aleshores se'n va anar a jeure amb un floc de cotó a cada orella. Allò que inicialment havia qualificat com una bretolada de sis mil euros, era en realitat l'homenatge de Palma a aquells que han fet escac i mat als hotelers i a l'Administració, i que l'any que ve per aquests temps ens hauran convertit en una mica més pobres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris