cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
17°

Convenis

Els convenis urbanístics tenen mala premsa. Molta gent critica, entre ells molts de tècnics, que les determinacions dels planejaments municipals responguin a acords entre la propietat i el respectiu Ajuntament, sobretot, perquè molt sovint aquest acord s'obté gràcies a una contribució económica a les arques municipals per part de l'interessat privat. Aquestes crítiques personalment em recorden el discurs políticament correcte sobre les contribucions als partits polítics. Perquè pensar que a la realitat no es produeixen ni convenis, ni contribucions a partits, és una ingenuïtat beneita. I si voler fer creure que una cosa que existeix no existeix és inacceptable, el millor que pot fer el sistema és donar transperència i publicitat a aquestes coses. Per tant el que mereix una crítica són els convenis i les contribucions a partits que no s'expliquen, que són amagades, les que viuen dins la foscor. Els convenis que com instrument urbanístic passen pel Ple de l'Ajuntament poden no ser la millor eina per planificar però almanco estan sotmesos als controls democràtics, és a dir, a la crítica per part de l'oposició política i per part dels mitjans de comunicació. El problema de les Balears no són els convenis que s'han fet amb llum i taquígrafs, sinó els que s'han fet per davall la taula. Perquè en el cas dels primers, els fets de manera pública, és difícil imaginar que es facin certes barrabassades perquè tothom s'ha de retratar, i ja se sap que quan un es retrata vol sortir amb la millor cara possible, ningú vol mostrar el seu perfil més lleig. En canvi en el cas dels segons, allò que es pacta és tan impresentable que no se té ni el coratge d'afrontar el judici de l'oposició i de la premsa. Els Plans Generals i les Normes Subsidiàries com a normes jurídiques que són han de ser flexibles, s'han d'adaptar a l'evolució social; i un dels motors lògics d'aquesta adaptabilitat són els propietaris que perceben amb més rapidesa les evolucions. Si un Ajuntament fa convenis on l'interès general o l'ordenació sensata de la ciutat, siguin inexistents, aleshores, patirà el corresponent desgast. El problema real és que de vegades s'han fet convenis d'aquestes característiques, però no hi ha hagut desgast. En aquesta situació la qüestió greu a reflexionar i a repensar no és el conveni, sinó el funcionament d'un sistema que no reacciona davant els abusos, els fraus i les gestions institucionals estafadores. I el problema real és que moltes vegades els diferents agents intervinents no tenen el mateix concepte de l'interès general i del què és l'ordenació sensata. Però aquí és on hi ha la discussió política, en el contrast de postures sobre una determinada realitat; quan aquestes postures es poden expressar amb claredat i amb tota la informació necessària, el debat guanya, és quan manca la claredat i la informació quan el debat polític queda esbiaixat, limitat i pervertit. A Europa i també a les Balears en certa manera hi ha un doble discurs. Per una banda, tenim un discurs d'una netedat total, d'independència radical del poder respecte a les persones interessades siguin lobbys o simples individus, es crea aquesta aparença i se la fa circular com una veritat, quan es dóna una notícia o una pràctica que la fa trontollar sorgeix la crítica, molt de pics desequilibrada, dels puristes, subjectes que no volen veure la magnitud del tema i es queden amb la superficialitat de la postura simple. Per una altra banda, tenim el discurs de la brutor total, qualsevol iniciativa amaga o du implícita una actuació pudenta, tota la política i tots els polítics viuen dins una soll de la qual no poden sortir, quan es dóna una notícia o una pràctica només fa que confirmar les sospites i exacerbar la crítica destructiva dels malpensats compulsius. Bé, entre una banda i l'altra, encara que sigui mal d'entendre per segons qui, hi ha vida, i aquesta vida molt sovint és intel·ligent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris