algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Tecnologies que haurien de desaparèixer

Bruce Sterling és un escriptor difícil de classificar. Tal vegada la seva faceta més coneguda sigui la d'escriptor de ciència ficció però, ben mirat, aquesta descripció resulta xocant si hom té en compte que col·labora habitualment amb revistes especialitzades en tecnologia tan poc sospitoses de fer ficció com podria ser la revista Technology Review del Massachusetts Institute of Technology, és a dir, el MIT. Fet i fet, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar Sterling -en viu i en directe- com a conferenciant convidat del congrés del cinquantenari de l'associació americana d'informàtics, l'ACM, celebrat a San José de Califòrnia, l'any 1997. Una conferència que, per cert, va ser memorable, i de la qual record molt especialment el moment àlgid que es va produir quan va proclamar -davant els més de dos mil informàtics reunits a la sala- que havia vengut per dir-nos que havia vist el futur i que allà tot era lleure i diversió. Ho va dir en el context d'àcida crítica a les visions -pròpies del moment- que posaven Internet com un paradigma d'entreteniment que havia d'arraconar la televisió i qualsevol altra tecnologia similar. Afirmacions que no desdiuen gens ni mica el contingut de les obres d'aquest escriptor, tant si són de ficció com Islands on the Net, o assaig com el que du per títoLa caza de Hackers, magnífic en tant que dóna les claus de la transició experimentada per l'ús de la paraula hacker, la qual en els orígens era aplicada a programadors informàtics que eren capaços de fer meravelles amb no res, a l'actual ús desafortunat per denotar tota casta de delinqüents relacionats amb la informàtica. Sigui dit de passada, Bruce Sterling va arribar a un acord amb l'editorial d'aquesta obra i avui circula lliurement per la xarxa, traduïda a diversos idiomes, entre els quals hi ha l'espanyol, però no el català.

Justament eTechnology Review del passat mes d'octubre publicava un article de Bruce Sterling en el qual fa una llista, ben curiosa per cert, de les deu tecnologies que, per anar bé, haurien de desaparèixer com abans millor. La llista és curiosa perquè a més de contenir les tecnologies que indiscutiblement haurien de desaparèixer com la nuclear o la de les mines antipersona, en conté d'altres més sorprenents en una primera aproximació, però que deixen de ser-ho tan aviat com hom llegeix els arguments que avalen llur inclusió a la llista. Aquest és el cas de les presons, les tecnologies del carbó, el motor de combustió interna, els viatges tripulats a l'espai, els implants cosmètics, les bombetes incandescents, els detectors de mentides i els dvd. D'aquests darrers en fa tot una glosa, començant pel fet que, en no permetre l'avanç ràpid indiscriminat, hom no es pot saltar la publicitat encastada, la qual cosa significa un retrocés considerable respecte de les cintes de vídeo tradicionals i que no justifica la suposada millor qualitat de reproducció d'aquells damunt aquestes. Tot això sense comptar que copiar un dvd resulta molt més car que copiar una cinta. Les raons del carbó i els motors són similars i relacionades amb els seus efectes perversos sobre el medi ambient: contaminació, pluja àcida, efecte hivernacle i tot això, sense tenir en compte que extreure carbó és, encara avui, una de les tasques més perilloses i dures que pot fer una persona. De les presons diu que les tecnologies de la informació proporcionen, avui per avui, mètodes més eficaços i amb menys danys col·laterals per tenir controlats i restringir els moviments dels reus. Dels detectors de mentides diu que no s'entén com encara avui hi pot haver algú que es cregui que les persones no poden evitar fer coneixedor que diuen mentides i que, tot plegat, no passa del número de circ. Respecte dels implants cosmètics ver a dir que són un obstacle per al desenvolupament de l'autèntica tecnologia que permeti fer créixer allò que -segons el criteri de la persona involucrada- ho ha hagi de menester. Per Sterling les bombetes elèctriques són un exemple paradigmàtic de tecnologia absurda: fan calor -com les espelmes de balena- però les empram per fer llum, al costat dels aparells d'aire condicionat que fem servir per refredar l'ambient. Ja es poden imaginar que estic d'acord i faig meus tots i cada un dels arguments de Bruce Sterling. I no es creguin que m'he oblidat dels viatges a l'espai tripulats. De cap manera. Justament aquest punt ha estat el que m'ha fet posar tota l'atenció al seu escrit. Diu que està bastant clar que no hi ha res més malsà per al cos humà que estar fora dels efectes de la força de la gravetat i que l'exorbitant preu d'enviar un quilo a l'espai -sigui de carn o de bandera, i aquest afegit és meu- no ha baixat després de dècades de proves i d'investigacions, en tant que la grandària de les naus no tripulades és més petita de cada dia que passa i obtenen uns resultats similars -o millors- que les tripulades. Llàstima que els responsables del Ministerio de Ciencia y Tecnologia no llegissin abans aquest interessant article de Bruce Sterling, ja que ens hauríem pogut estalviar devers dotze milions d'euros, els quals -afegits als del superàvit pressupostari- haguessin pogut servir per tapar algun foradet. Per ventura no n'haurien fet gaire cas, però no podrien dir que no ho sabien. Per cert, Bruce Sterling proposa alternatives a totes les tecnologies que voldria suprimir, però no tenc espai per esmentar-les totes, així que si ho volen saber, no els quedarà més remei que anar a les fonts originals. Ja em perdonaran.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris