algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Indiferència

La indefèrencia travessa el camí de n'Olesa de sa Cabaneta com una ombra rera els vidres entintats d'un cotxe de luxe. Vora aquestes columnes ovalades vermelles i grogues esperen al vent que passi el bus un grapat de dones immigrants que treballen d'assistentes als xalets de les foranes. Aquesta nit l'associació de veïnats vol que els comentaris de cafè i les xerrades agafin forma d'actitud i propostes davant la reforma circulatòria que les autoritats han dissenyat per a un poble que ha pres fesomia de cases al costat d'una carretera. Demà dematí a l'albada tornaran les ombres de la indiferència a poblar el camí.

I és que les ombres són, cada cop més, protagonistes del paisatge quotidià, a escaire de les declaracions de polítics com Maria Antònia Munar sobre el «fer bo de l'ús de la llengua» i la suposada qualitat d'analfabetisme dels immigrants. Hi ha qui pensa que els polítics, les seves paraules enverinades i els seus enfrontaments partidistes, són la causa d'aquesta malsofridura generalitzada entre gent que no es diu bon dia i que es mira esquiva. Però hi ha també les ombres que empenteixen la gent que camina pel carrer. Probablement no hi ha gaire diferència entre els indiferents del camí de n'Olesa i els del vídeo sobre l'assassinat d'aquell equatorià al Maremagnum barceloní: passen com si res passés, com si els mals averanys no anessin amb ells. I és possible que s'assemblin molt a aquelles ombres que identificava a Mallorca Bernanos als Cementiris sota la lluna, l'any 1936.

Hi ha la diferència, sí, de l'estil del món, d'aquest món d'hedonisme i de teleescombraries que segueix l'eslògan «I'm good, You're good»: totes les opinions valen igual. Cosa que tots sabem que és falsa. Hi ha opinions amb criteri i d'altres, pura estultícia, encara que el món dels negocis iguali ambdues pagant-ne el mateix preu. A un extrem d'aquests carrers senyalitzats, pintats i urbanitzats fins al mínim detall perquè ens hi creguem lliures i iguals damunt quatre rodes, hi ha un fons de totalitarisme. I la indiferència davant els temes comuns, públics, socials i les «diferències» no és la menys visible d'aquestes ombres de totalitarisme que ens acompanyen. És possible que l'ombra de la indiferència de la gent sia la por: que es mostri indiferència per por. Temor de l'ombra d'aquesta altra ombra del poder que implacablement mata, que despatxa, que multa, que apunta amb el dit... Basta veure els carrers d'Inca sembrats d'estaques perquè els cotxes no pugin a les voravies i acabin per estorbar quan s'hagi d'obrir la porta. Tenen el conductor per un delinqüent i es fomenta els carrers carretera amb aturada de pagament, sense drets per al vianant que no paga taxes per passar. La llei -les normes- hauria de convèncer i reglamentar les diferències de la convivència. No promoure la indiferència i la «matonització» de la vida diària. Els carrers haurien de ser per a les persones, no per a les ombres i les màquines. Els senyals no van per aquest camí. Els viaranys són d'autovia, de majoria indiferent.

Encara queden moltes u-emes a favor de l'autovia del Pla, malgrat el posicionament en contra de la de Pollença. Resta una setmana per al·legar contra aquesta ombra que s'allarga sobre el Pla de Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris