cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
22°

Climent Picornell o la fotografia com a passió

Climent Picornell. Fotògraf. Sant Joan (Mallorca) 1956-Palma 2003.

La vitalitat d'en Climent Picornell s'acabà el dia 2 de Novembre de 2003.

Qualsevol persona que hagi conegut en Climent Picornell, el fotògraf, (s'ha d'especificar, car hi ha altres Climents Picornells, de la mateixa nissaga santjoanera, com el qui signa aquest escrit), no oblidarà mai l'entusiasme amb què dibuixava parlant, la peripècia d'un moment. Un instant, un color, durant el qual, ell -fa el renou imitant el dispars de la càmera xiss!xiss!xiss!- amollava tres o quatre fotografies. Ja podia ser un dematí, molt dematí, enfonsat dins el llot de S'Albufera o vetlant, amb les formigues que quasi el se menjaven, un niu de xoriguer: «quan me mirava, plam! Li vaig envergar una foto!». I no en parlem, de la desesperació i el plany solemne quan una imatge, quasi irrepetible, li havia passat per davant i, cosa estranya, no duia cap càmera. Sentir-li contar com un esbart de llampugues, baix mar, el rodejaren -«ben igual que els reflexos multicolors, com en un quadre d'un pintor hiperealista, saps? aquests pintors que fan aquells cotxes tan lluents, un aiga, multicolor, i me feien voltes i voltes...». Record de forma ben clara l'atracció per la natura que tenia ja des de petit. La seva dèria pel col·leccionisme infantil, l'observació de dragons, aucells, papallones i altres elements naturalístics que les viles del Pla de Mallorca i sobretot, foravila, en aquest cas de Sant Joan, fornien encara els nins dels anys cinquanta.

El seu procés d'aprenentatge fou una estructura paulatina que englobà el coneixement de la tècnica, tan important per a un fotògraf, i també la sensibilitat pels contrastos i els colors d'un artista plàstic. Bones eines, bon ús de les mateixes i, certament, una punta d'inspiració per dedicar-se a fer grans fotografies. Són les gramàtiques de la construcció d'imatges. «Eh! quin enquadrament! Imagina't, la part baixa plena de vinagrella, enmig un ametller, presidint amb les branques com a braços, flors roses, plenes de rosada... i un cel blau!, immens, ah!! quan ho vaig veure...». I així, la declaració dels seus moments intensos: voltors, estornells, figueres de moro, la serra de Tramuntana, personatges, configuraven els espais fotogràfics d'en Climent Picornell. La fotografia de natura, la dels paisatges i la dels personatges.

La carrera del nostre fotogràf, tira a tira, es va fer intensa. Ha anat deixant per molts de llibres, posters, calendaris, postals, testimoni del seu mestratge. Tot s'ha de dir que, engrescat per la captació d'imatges, se n'ha preocupat poc de la seva pròpia. Del seu marketing podríem dir. Era, però, la seva manera de ser. Tot i que, també, treballà la fotografia publicitària i d'encàrrec, la seva especialitat era la fotografia de naturalesa, des dels paisatges als detalls de vegetals i animals, amb gran preferència pels ocells. D'aquesta temàtica té fotografies editades, entre moltes altres publicacions, a Història Natural dels Països Catalans, a Els endemismes de les Balears, a Les orquídies de les Balears, Les Balears abans dels humans, a Anuaris i publicacions diverses del GOB, als CD-Rom sobre S'Albufera i Atles de Balears de la Universitat de les Illes Balears, etc. La publicació Mallorca: Imatges per a la Felicitat amb textos de Carme Riera i nombroses fotos seves, és un bon testimoni del treball paisatgístic d'en Climent. El llibre Quadern d'usos, costums i oficis pagesos il·lustrant un text d'en Biel Frontera, és un recull d'aquest món -eines, llocs, gent- que rodola amb força cap al forat del rentador de l'oblit i l'altre temps, el passat. Probablement, sense recanvi, amb una certa glopada de nostàlgia. Les seves Visions del Pla que ha publicat cada mes la revista L'Observador del Pla de Mallorca donen testimoni del seus redols més trescats. Així mateix, també havia fet fotografia publicitària amb cartells de campanyes promocionals del Govern de les Illes Balears, diverses conselleries, el Consell Insular de Mallorca, GESA, etc.. Entre les diverses exposicions i premis, destacaríem ePremi de Flora del Museu d'Història Natural de Sóller, ePremi Nacional de Fotografia FUJI, ePremi Internacional Amaretto di Saronno o ePremi del Festival Internacional de Fotografia de Sant Sebastià.

El domini dels escenaris, fruit d'un gran coneixement de la natura de Balears, i dels instants, fruit en aquest cas del saber i de la paciència -que s'ha de tenir en dosis màximes per retratar ocells- així com un bon maneig de la tècnica i de la llum, donen com a resultat un material fortament expressiu i de gran perfecció cromàtica. Els enquadraments, per altra banda, no són aliens a una visió poètica i de cada pic més enyoradissa, de la realitat de les nostres illes. La seva mort, cruel, per tan anunciada, ens deixa orfes. No està de més recordar-nos, com és ben sabut, que els únics paradisos són els perduts, però també s'ha de tenir esment que no sempre, els temps passats foren millors. Per si de cas alguns dels axiomes anteriors fallaven, els notaris gràfics com en Climent, ens han regalat el seu testimoni.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris