cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Immigrants

La bascofòbia de populars i socialistes els ha menat a una situació d'enfrontament amb la Reail Acadèmia Espanyola de la Llengua i amb el sentit comú. Quan s'és així com es mostren uns i altres, es perd la noció de ridícul, s'encalenteix la boca i s'aigualeix el cervell. Que polítics la mar de conspicus emprenguin accions contra la responsable eusquera d'educació perquè anomena immigrants els que arriben de fora del País Basc només s'explica per un estat de nerviosisme que ha provocat la pèrdua dels papers. Si Espanya visqués moments de serenitat política -tan escassos al llarg de la història-, moments d'equitat i de mesura, els que protesten perquè als immigrants se'ls diu immigrants esdevendrien caricatures d'ells mateixos. Però les tribulacions converteixen Espanya en un laberint de miralls deformants, de manera que el personatge més ridícul pot semblar investit de la major dignitat i la gent normaleta pot ser criminalitzada per tot quisqui. A Mallorca, de la immigració, en tocaríem saber unes quantes coses, però també hi ha una certa crispació que permet només una molt escassa visibilitat. Després del turisme, i en relació directa amb el turisme, la immigració és el fenomen sociològic de més embalum del darrer segle - i segurament més important que el de l'emigració anterior. Els moviments de població no solen crear problemes quan es fan a poc a poc. No hi ha res millor que un ploure guapo, ni res pitjor que una barrumbada. Aquí la immigració és un fenomen d'una aital complexitat, que el mot quasi ja no significa res. Perquè si dius que la immigració ha afavorit el desenvolupament econòmic del país, és cert. Si dius que ha duit inseguretat, és cert. Si dius que ha actuat com a eina d'aculturació, també és cert. Si assegures que ha obert finestres al món, no t'ho pot negar ningú. També ha duit prostitució. I ha contribuït a salvar l'agricultura. La immigració ha duit màfies organitzades i molt perilloses. Arriben immigrants analfabets i n'arriben de savis, uns que duen malalties i altres que curen. Si no sabem això i moltes coses més, i si no ho païm, arribarà que no podrem dir ni escriure la paraula immigració. I n'hem de poder parlar amb tota la llibertat del món, i dir que a Mallorca hi ha negres -no és menester acudir als eufemismes: subsaharians, gent de color (tots tenim un color o un altre)-, magribins, forasters, aisàtics, sud-americans, europeus pobres i europeus rics: de tot. I tots creen i resolen problemes. Per ventura els creen a l'escola i els resolen a la construcció, o els creen a la ciutat i els resolen qui sap on. N'hi ha que en creen més que no en resolen, i viceversa. Bé, tot això és tan elemental que fa vessa insistir-hi, però aiximateix és gros que quan Maria Antònia Munar diu que a Mallorca hi ha més analfabetisme per mor de la immigració, se la lapidi des de tots els cantons, quan, tècnicament, o és vera o s'hi fa molt a prop. Una altra cosa és que a les seves paraules s'hi hagi pogut detectar o no algun accent xenòfob. Servidor no n'hi he detectat cap, i sí una certa preocupació, reiteradament manifestada, per un creixement poblacional sobre el qual no podem projectar mesures racionals. Però aquesta és una altra qüestió.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris