algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Emparaulant ciment

Si els que saben d'aquestes coses tenen raó, el ministre Matas ja parla en passat del seu pas pel ministeri. Nosaltres, desgraciadament, no. Menys de tres anys al capdavant d'un descomunapressupost -posat a la seva disposició per a «recuperar» les Balears- han bastat per deixar-nos el país encimentat de promeses i emparaulat de ciment. Parlar de les dessaladores imposades que ara no defensen en veu alta cap dels seus, i menys si tenen responsabilitats municipals i han de pagar la factura d'una aigua cara i innecessària, és parlar de prepotència. Parlar de la històrica conducció de l'aigua de sa Costera és recordar la indecisió com a norma i el boicot com a estratègia. Parlar de parcs naturals és fer un exercici de psicoanalista al davant d'un cas clar d'esquizofrènia: un Matas parla de grans parcs a la Península i un altre els combat a les Balears; nomena una antiparc com a responsable d'una fundació que hi és dedicada o posa al davant d'una finca comprada a preu de canari jove una senyora afectada de coixera circumstancia, mèdicament (?) incapaç de recórrer les dreceres sense ajut del partit. Clar que parlar de passeigs marítims és recordar una febre urbanitzadora de la costa només igualada en els temps de la ignomínia dels negocis privats sobre terrenys públics... Però allà on hi ha posat e«resto», en terminologia del pòquer, és en la urbanització fora mides de la Colònia de Sant Jordi: a més del passeig que l'alliberarà de l'incòmode contacte amb la natura durant els seus estiueigs, aixeca un descomunal edifici amb l'excusa d'un centre d'interpretació de Cabrera. La mida, l'excusa i el format són els arguments de la megalomania de qui sent la necessitat del reconeixement allà on més se'l coneix. Consciència que, en el seu cas, econeixement i ereconeixement són inversament proporcionals.

l l l
No sé si ell és l'alumne avantatjat o el mestre que fa escola, però diumenge que ve, a València, s'ha convocat, a cop de talonari, una manifestació a favor dePla Hidrològic Naciona que ell abandera, que una cosa és dur la bandera i una altra, molt diferent, comandar. Només la Diputació de València aporta 300.000 euros de doblers públics per a una mostra de suport, l'antecendent de la qual es troba en les famoses concentracions de la «plaza de Oriente». Fonts ben informades calculen en 1.700.000 euros el que aportaran les peperes administracions. No hi ha temps que no torn, com deia la padrina, i en ple segle XXI hem de veure com els governants paguen per a ser aplaudits en públic. Paella per a omplir més de 100.000 estómacs és una promesa d'aquest acte de desgreuge. No cal dir que RENFE posa trens especials que no sabem qui els paga (a Galícia no els volgué posar pagant Nunca Máis) i hi haurà de tot i molt. Només una cosa: si al final, quan tot acabi i liquidin les factures, s'ho creuen, és que estan molt pitjor del que pensàvem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris