algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

L'errada immensa de José María Aznar

José María Aznar agafa el fusell: ¿és possible mesurar la fondària de l'errada?

Des de l'òptica de la construcció d'Europa, és una equivocació de dimensions oceàniques. Representar el paper d'ambaixador de George W. Bush és el pitjor servei que es pot fer a la construcció política d'Europa. Europa, si vol tenir algun sentit, no ha de construir-se contra els Estats Units, però sí que s'ha de bastir amb capacitat de ser un contrapès a un país totpoderós que, ara mateix, ha decidit prescindir del que la resta del planeta acorda respecte de la tutela internacional dels drets humans, de la protecció del clima o del control armamentístic. Resulta patètica aquesta dèria megalòmana de voler fer com si Espanya fos una potència mundial, al preu de sacrificar allò que de més esperançador hi pugui haver en l'evolució de l'anomenat Vell Continent.

De cara a les relacions futures amb el món àrab, la posició d'Aznar obre una fractura absurda, perillosa i injustificable. De la retòrica dels tradicionals llaços d'amistat passam sense problemes al vot d'obediència al país que genera més sentiment d'humiliació entre les poblacions dels països àrabs. Aznar, encara, té el cinisme de tornar de Texas bravejant d'haver recordat al president Bush que la pau de després de la guerra exigirà una solució al conflicte entre Israel i Palestina. Llàstima que el mateix dia Ariel Sharon firmava una coalició de govern amb el partit representant dels colons dels territoris ocupats (aquests bombardejadors de qualsevol perspectiva de pau) i que no en sentíssim cap comentari per part del PP espanyol: el mateix silenci, probablement, que guardaran quan Sharon aprofiti l'ombra de la guerra per avançar en la seva solució final del problema palestí.

Pel que fa a les relacions amb Amèrica Llatina, la patètica escala a Mèxic, camí de Texas, ja ho diu tot. En lloc de mirar de connectar amb el més innovador que hi ha en un continent que ens pot donar sorpreses agradables (Lula, Lula), Aznar es fa la foto al costat del generalíssim del pis de dalt. El missatge és clar: jo també vull fer de guardià de la superglobalització hiperliberal, i també vull per a les empreses dels meus amics una part del vostre pastís de sous de misèria i minories consumidores. I no parlem de la magnitud de l'error, si el valoram com a contribució a la construcció d'una legalitat internacional en què els pobles del planeta es puguin sentir còmodes i emparats. Aznar ha triat posar dinamita als fonaments precaris d'aquesta legalitat, a major glòria de Bush II, emperador del petroli, i de les seves pròpies fantasies de grandesa.

Aznar agafa el fusell. La construcció d'una Europa oberta a un futur millor, les relacions amb els pobles àrabs, els lligams llatinoamericans, la legalitat internacional: tot se'n va a una gran trituradora alimentada per càlculs delirants i per desvariejos ideològics de dreta més que dura. El desgavell és tan gros que faran falta anys perquè Espanya pugui tornar a tenir un lloc digne a la comunitat de països del món. L'única esperança ens arriba quan pensam que tot és, també, un immens error per a la població que cada any posa paperetes a les urnes. En un món tan injust, ens queda el consol, ben minso, que el Partit Popular pagarà aquest disbarat descomunal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris