nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

«Els somnis» de Miquel Bauçà

¿A quin ritme endiastrat deu treballar Miquel Bauçà, el nostre exiliat refugiat al bell mig de l'Eixample de la metròpoli, darrere o davant la pantalla del seu ordinador omnipresent? El 1998 va publicar el volumarro de 568 pàgines (sense comptar l'índex) d'El Canvi -amb el seu subtítol revelador de Des de l'Eixample-, el darrer trimestre del 2001 va seguir Els estats de connivència, amb 300 pàgines, i ara ens acaba d'arribar el milenar amb escreix de textos versificats que conformen Els somnis. Tots tres llibres, d'una mateixa corda, van ordenats alfabèticament, pel títol o el primer vers dels textos, tasca feliçment i acuradament -no cal dir-ho- realitzada pel programa de tractament de textos corresponent, amb tots els avantatges.

Les tesis o els mites dels tres volums són els mateixos, cada vegada més explícites o explícits: Amèrica, l'ànima o el cervell, l'antigregarisme més absolut, sobretot, i, en un segon pla, la misogínia més esquerpa i, a estones, una certa crítica de la circumstància catalana. De fet, Els somnis constitueix un nou esforç decidit per a explicar aquest conjunt de doctrina. Els títols dels quatre apartats en què ha dividit l'autor el material són ja prou reveladors, en aquest sentit: Els somnis, Heptasíl·labs automàtics, El cervell i la nostra ànima i Som estults, car som gregaris.

Amèrica, per Miquel Bauçà, és l'avanç imparable de la tècnica, que permet a l'individu -o a l'ànima- manejar volums d'informació fins fa poc impensables, tant per la seva quantitat com per la seva qualitat, i de manera directa i immediata, sense necessitat d'haver de recórrer a l'enuig de cap persona intermediària. Aquest progrés d'Amèrica, aquest progrés de la tècnica, és el que ens ha de permetre que els somnis que tenim -interpretats com la més lliure creació al nostre abast, no freudianament- siguin gravats o enregistrats per alguna mena de vídeo o aparell semblant que ens permeti de conservar-los, estudiar-los i fruir-los detingudament (segons Bauçà sembla que no tenim malsons, tots els somnis són d'allò més gratificant). Al nostre agnòstic ermità, a un moment determinat, li surt la següent pregària: «Senyor, jo no sé per què / ens heu fet. Ni m'interessa. / Però ja que heu consentit / que en el món hi hagi Amèrica, / amb el MIT i Hollywood, / no els podríeu dir que fessin / un enginy que pogués fer / que, en llevar-me, pogués veure / els meus somnis al PC, / cosa que és del tot factible». Perquè l'autor ho té clar: «Són els somnis on hom viu / allò que tothom cobeja / de debò, la llibertat».

L'ànima, que de vegades li provoca efusions peculiars, al capdavall és quelcom ben material, el cervell, a l'estudi del qual s'hauria de donar una prioritat total, per tal que poguéssim alliberar-nos de l'estultícia generalitzada, provocada especialment per la nostra condició gregària. Bauçà ho expressa així: «Irracionalitat. / És producte de la tribu. / El cervell de cadascú / prou que ignora aquest fenomen». «Quant al tracte amb el veí, / no tenir-ne de cap classe. / Ni amb els déus dels muntijols. / Un mateix, formar una tribu».

Per descomptat, de més a més d'explicar la seva doctrina, el nostre idiosincràtic felanitxer trasplantat a l'Eixample barceloní, també practica un peculiaríssim humor negre. Vegem-ne un exemple: «El pitjor de l'hitlerisme / deu ser la paganitat, / l'ordre dòric, l'olimpisme... / Té més gràcia ser un jueu, / dividit, esquizofrènic». Es tracta d'un humor més aviat negríssim que, de tant en tant, ateny una qualitat de novel·la gòtica o frankesteniana: «Era un nan geperudet / que menjava figues seques, / assegut damunt un sac. / En Tomeu, però, el va veure. / Ell mateix, teromatós, / va clavar-li una destral: / no endurava veure's doble».

Quant al seu magnífic llenguatge, sens dubte la seva major contribució, cal dir que la seva aportació a l'escriptura o a la literatura catalana em sembla del tot essencial.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris