Hagués volgut titular aquesta pintada en forma d'escrit al diari com a «no a la guerra, sí a la independència» en relació a Euskal Herria; però no vull caure en l'oportunisme d'una frase que ha fet fer seva molta gent de bona fe. Per altra banda, ningú no negarà la importància del conflicte basc-espanyol.

Des de la restauració (per Franco) de la monarquia borbònica s'ha perseguit pocs periodistes espanyols o catalans, que jo recordi en Wander que va destapar un entramat feixista. En els darrers anys, però, s'han detingut i empresonat molts periodistes bascos; han tancat un diari, l'Egin, una revista d'abast estatal, l'Ardi Beltza i ara es volen carregar el diari escrit en euskera, l'Engunkaria. Aquesta estratègia ha estat aplaudida o silenciada en complicitat pels periodistes espanyols, inclosos entre aquests, evidentment, els catalans.

Aquests, els periodistes catalans, consideren dins territori propi el conflicte i obliden que la guerra contra l'independentisme basc es per part d'Espanya. Només hi ha dos bàndols, no n'hi ha més.

Contràriament a aquesta posició colaboracionista espanyola caldria una posició neutral activa en defensa de la solució del problema i no entrar de manera tan alegra i grollera en els afers interns d'altres nacions. Ara és sempre l'hora.

Joan V. Lillo i Colomar. Alaró