muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

La càmera oculta

La contra de La Vanguardia publicava ahir l'entrevista a qui es fa dir «Antonio Santos», un practicant avançat deperiodisme de risc. Es va infiltrar en un grup de cap-rapats. Amb dos objectius: un, el reportatge. L'ofici: n'ha sortit un llibre -Diario de un skin. L'altre -segons es desprèn del text-, la intenció de dur davant del jutge aquests grups violents vinculats amb moviments d'extrema dreta. De moment, viu amagat. És un exemple més que la tècnica -perogrullada- no té cap valor moral en si mateixa. Depèn, únicament, de l'ús que se li dóna. Hem assistit els darrers mesos a un allau de valoracions sobre uns presumptes reportatges fets amb càmera oculta, amb famosos com a protagonistes. Ha estat un estadi més de l'evolució dels programes roses, empeltat de reality (?) -la realitat era en aquest cas la vida que du efamós quan no té consciència d'estar representant el seu paper. Hem assistit, en definitiva, a la prostitució d'un gènere: quan la utilització de la càmera oculta no té sentit si no va més enllà de violar intimitats per l'entertaintment. Aquesta metamorfosi té lloc en un estadi tecnològic avançat: cada vegada és més senzill amagar-te un objectiu i un micro; cada vegada és, també, més barat. L'ús que fa «Santos» d'aquesta tecnologia ridiculitza els desemmascaradors de personatges amb màsqueres perpètues; posant-se en perill, remarca el traç -moltes vegades ambigu, destenyit- que separa eperiodisme del periodisme.

S'oblida moltes vegades la funció social dels mitjans de comunicació; es confon ètica amb política -dos conceptes cada vegada més distants en l'imaginari col·lectiu-, el fons amb la forma.

Ítem dos: encara serà vera allò de la involució de l'alta política estatal. A Catalunya, Iniciativa-Els Verds comença una campanya per recordar que Franco ha muerto. Rodríguez Ibarra crida a treure de la circulació els partits no centralistes, en el que seria un extended play del pacte antinacionalista. Amb el tancament de l'únic diari en euskera, dos doblers del mateix. Potser no és tan eixalebrat llençar una campanya mediàtica recordant que avui és vint-i-set de febrer de -el que és més important- 2003, i que, en principi, no cal imitar l'accent centreamericà perquè els mexicans entenguin el teu espanyol. Potser seria útil començar a desenvolupar una càmera oculta que explori la densitat neuronal de determinats cervellots molt ben col·locats. O, al manco, aparell que diagnostiqui nivells de democràcia en la sang. Això sí que seria un reportatge amb interès social, però és molt probable que algú el segrestàs.

Ítem tres: i ja que és carnestoltes, qui signa aquesta peça promet disfressar-se un dia d'aquests d'articulista seriós.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris